Parlem de l'establishment. Collons ja!

L'escena és memorable, d'un surrealisme hispànic en la seva modulació postfranquista. Fernando Arrabal, presumptament cuit per successius gots de vi, sosté que el mil·lenarisme és la doctrina relativa a Milena, “la dona de Kafka”. Però es coneix que té llavors un rampell de lucidesa i suspèn el discerniment argumental. Pausa dramàtica; el càmera, magistral, sosté el pla.

Parlem de mil·lenarisme... Collons ja!, diu de sobte Arrabal, cop a la taula inclòs, assenyalant el camí. A partir d'aquí tot són premonicions. Arrabal, profeta de la minoria catòlica, lletja i sentimental, adverteix que el mil·lenarisme (i.e., Trump, Le Pen, Meloni, etc.) arribarà. Si Fernando Sánchez Drago li hagués deixat parlar, potser Arrabal ens hauria avançat i tot que els cordons sanitaris són una parida.

El problema dels tres cossos: Trump, Errejón i la inflació

Bé, informe de danys: Donald i els seus McNazi's han arrasat, Podemos es confirma com un partit de vocació prostibulària, l'esquerra sobiranista catalana segueix sense entendre el mite de Narcís i la premsa esdevé fulls parroquials per encàrrec. De fons, un bomber francès arriba abans a València que els terços:

Mentrestant, els joves no es poden comprar ni un balcó, els pensionistes demanen a l'orquestra del Titanic el Mambo nº5 i les elits han optat per les bruixes postmodernes, que són els “feixistes”. La Thermomix: la nova esvàstica.

Assistim, en fi, a les neurosis de la manca de comunitat, de la inflació i de la importació de safaris. La pèrdua de poder adquisitiu i les pells alienes són dinamita política; entre els seus enderrocs més destacats, la xenofília i la xenofòbia. La maduresa consisteix en un trànsit progressiu entre tres preguntes i un bis: Per què?; Què això?; Això qui ho paga?; Per què?

Més finestretes

De moment, l'establishment, un sistema homeostàtic de despatxos, s'ha inclinat per l'autisme metodològic. Remetem el lector a les pàgines d'El País i La Vanguardia (només val la pena si els redactors tenen més de 55 anys; si no, és possible que sospitin què és la depressió postmoderna i siguin ostatges de la lucidesa).

El que, en resum, venen a demanar els Enric Juliana de la vida és més Tocqueville, que al teu fill li posis IRPF de nom i menys consciència moral. És a dir, menys comunitat. Citem el francès (aquest era el coco de veritat, no Marx):

«El sobirà estén els seus braços sobre la societat sencera i cobreix la seva superfície amb un eixam de petites regles complicades, minucioses i uniformes, a través de les quals les ments més originals i les ànimes més vigoroses no es poden obrir pas per sobrepassar la multitud. No destrueix les voluntats, sinó que les estova, les doblega i les dirigeix. Rarament força a obrar, però s'oposa constantment que s'actuï. No destrueix, però impedeix fer-ho. No tiranitza, però molesta, reprimeix, debilita, extingeix, embruteix i redueix en fi cada nació si no és més que un ramat d'animals tímids i industriosos».

No m'interrompi, Sr. Bonaparte

Només amb aquest percal es podia produir la nostra sobrerreacció neuròtica contra les ànimes vigoroses, tipus Trump o Meloni. Per no parlar de la incomprensió juràssica que ens desperten Putin o el xinès. En termes polítics, a un occidental, els lideratges d'aquests dos paios li suposen un enigma intel·lectual al nivell de la conjectura de Goldbach. Rufián amb una samarreta, dient-li a Napoleó que si no li fa vergonya la batalla d'Austerlitz.

I com que la natura no fa salts perquè és una simfonia racional, hi ha una contrareacció de la sobrerreacció. I així tens un exèrcit de xavals, que neden a la piscifactoria d'Eloncio Musk, que ho flipen amb les autocràcies. És pintoresc: l'admiració a Putin és directament proporcional a les pólvores de talc del confort.

Per la resta, els miracles a Lourdes. Més enllà de la morbositat, no vull que caigui tot això. Els trànsits violents són la romeria del terror, encara que no és menys cert que la història els dona per descomptat. I si no passa res, doncs ens quedem com estem, fent ràfting de saló. La socialdemocràcia vista sub specie aeternitatis.