Dimissions

La pitjor catàstrofe natural que ha patit el nostre país exigeix dimissions. A tots els nivells. Des dels qui havien de donar l'avís a les autoritats, passant pels qui l'havien de donar a la població i seguint pels qui no van actuar amb la rapidesa que la qüestió requeria.

Ja sé que la paraula dimitir no és molt utilitzada entre els polítics espanyols. Però o hi ha dimissions o hi haurà barbàrie. 

És inexplicable, que el dilluns previ a la gran ploguda, ningú fos capaç d'advertir del que podia passar. Cert és que no s'hauria pogut evitar, ja que la naturalesa té el seu propi curs. Però si s'hauria pogut minimitzar el desastre, en nombre de víctimes mortals i famílies destrossades, que el pas de la DANA pel País Valencià ha suposat.

L'Agència Estatal de Meteorologia, la Confederació Hidrogràfica del Júcar (i per extensió el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, de qui depenen ambdós organismes), la Generalitat Valenciana i el seu president, Carlos Mazón, i el Govern d'Espanya i el seu president, Pedro Sánchez, han de donar moltes explicacions de què sabien, què van fer, per què ho van fer i quan van decidir fer-ho.

És evident que no es va fer bé la previsió. Que no es va alertar a les autoritats competents de les devastadores conseqüències que podia tenir aquesta DANA. I això correspon a l'AEMET i a la Confederació Hidrogràfica del Júcar. O en conseqüència de la ministra de qui depenen, la vicepresidenta tercera del Govern espanyol, Teresa Ribera. 

La Generalitat Valenciana va anar tard en enviar el missatge d'alerta a la ciutadania, advertint-los de la necessitat de prendre mesures per evitar el desastre que es va acabar produint. O, en la meva opinió, en reclamar al Govern d'Espanya, que és qui pot fer-ho, que decretés un estat d'emergència o d'alarma que permetés restringir la mobilitat dels qui residien a les zones més amenaçades.

I un cop va passar tot, quan ja tot el món veia el desastre que s'havia produït, el Govern d'Espanya no va fer la seva feina com l'havia de fer. El president de la Generalitat no deixa de ser un representant de l'administració de l'Estat a la comunitat autònoma.

I quan la situació els desborda, l'Estat ha de fer d'Estat, desplegar tots els seus recursos i assumir les competències transferides durant el temps que sigui necessari. Per coordinar tota la cooperació nacional i internacional, en lloc de rebutjar-la com va fer amb França i Marroc el ministre Fernando Grande-Marlaska.

No és comprensible, per molt que no ho hagués demanat l'autoritat competent, en aquest cas la Generalitat Valenciana, que durant cinc dies l'exèrcit no estigués desplegat amb tots els seus efectius a la zona zero de la desgràcia. Mentre milers de voluntaris d'arreu de l'Estat s'estaven mobilitzant ja per ajudar a primera línia.

Per això està l'Estat, i per això paguem impostos, i molts, els ciutadans. Espanya és un país solidari, molt, però el poble no ha de salvar el poble, quan un 50% dels nostres ingressos se'n va a sufragar l'estat del benestar. Aquests diners són els que han de servir a manera de recursos il·limitats i ajudes urgents a disposició dels afectats, quan passen coses com les de València.

El que va passar a Paiporta al pas de les autoritats, dels Reis d'Espanya, i dels presidents Sánchez i Mazón, és el resultat lògic d'una deixadesa de funcions evident. L'emprenyament dels qui ho han perdut tot, fins i tot als qui més s'estimen, quan tenen davant als qui ho podrien haver evitat i no van fer res.

Als qui diuen plorar les víctimes i que només han fet que instrumentalitzar, d'acord amb els seus interessos polítics, la desgràcia. Intentant així guanyar quatre vots. Miserables.