El pandemonium indepe, el circ de la Diada

Fa un temps que baixen revoltes les aigües al món indepe, això no és cap novetat. La Diada, mancant més utilitat pràctica, serveix per amplificar de manera còmica tot aquest món de punyalades i traïcions, més propi d'un serial turc que d'una classe política civilitzada. La pregunta és: ara mateix, quants fronts oberts de lluita caïnita hi ha en el moviment indepe? Fem un recompte.

Esquerra Republicana del Califato és, en si mateixa, un microcosmos de destrucció. Els atacs de falsa bandera (incloent-hi ninots penjats) han acabat de separar el sector Junqueras (inclinat a la pastoral ia la rebosteria) i el sector Rovira (inclinat al ploriqueig i la traïció capitolina), però ha tret el cap un tercer sector liderat de forma insòlita per Alfred Bosch, que hi passava, tot això mentre fingeixen unitat per enfrontar-se a Junts x Cash i al gonzaloboisme de cabaret.

A Junts x Cash hi ha tants sectors que un perd el compte. Puigdemont jugant a fet i amagar, Borras & Dalmases com els amants de Pont Neuf, Turull donant tres entrevistes setmanals a RAC1, Comín estiuejant eternament com un rei, etc. També han de fingir unitat per barallar-se amb ERC, però això va al sou.

L'ANC ha aconseguit més o menys barallar-se amb tots i amb ningú: ara només serveix perquè Llach aparegui a tot arreu dient que “ells” (aquest “ells” partalià mai se sap molt bé a qui es refereix) tenen por quan Llach i les àvies surten a fer crits al carrer. L'última enganxada ha estat per dir que l'orriolisme és benvingut a la manifestació.

Això ha estat denunciat pel submon dels cupaires, que, evidentment, estan barallats amb cada àtom de l'univers (especialment amb el desodorant) i ara mateix estan centrats a donar suport a Hamàs i els ganiveters africans innombrables. Al fossar de les Moreres es van embolicar amb bufetades amb la gent d'Aliança Catalana al crit de “pim-pam-pum, que no en quedi ni un”: per demostrar que no són feixistes, demanen l'assassinat del qui pensa diferent, tot en ordre.

Sílvia Orriols està lluitada amb tots, però sobretot amb Josep Rull, no perquè Rull faci la impressió de ser un ninot animat (a això ja ens hem acostumat una mica tots) sinó perquè li interromp els seus discursos.

Hi ha, als zoològics del món, gàbies de micos rabiosos més ordenades que el moviment indepe actual. Només en una cosa coincideixen tots (menys AC): a l'entusiasme a deixar-se enganyar per Pedro Sánchez. Qui vulgui entendre, què entengui.