No és màgia, són els teus impostos!

Ja ha començat aquella fantàstica època de l'any, carrinclona i antiga, en la que tots hem de passar comptes amb Hisenda. Dic això de carrinclona i antiga per què sembla més una tradició de la que no s'ha volgut evolucionar que no pas una necessitat imperiosa avui en dia.

Doncs amb les noves tecnologies l'Agència Tributària sap més de tots nosaltres que nosaltres mateixos. Pel que ja podria aprofitar tota aquesta tecnologia al seu abast per fer els comptes per nosaltres i evitar-nos la paperassa de la declaració de la renda.

Però no els venia a parlar, o millor dit a queixar-me, de llauna que és fer això de la declaració. Que de pas sigui dit, aprofito i ho faig. Sobretot després de veure que m'ha tocat pagar i de quina manera. “Hacienda somos todos”, deien alguns.

Que li preguntin al Rei Joan Carles o tots aquells defraudadors, beneficiats per l'amnistia de l'exministre Cristòbal Montoro, que van anar-se'n de rosetes en el seu temps. O que li preguntin a la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, a qui per ser qui és, se l'està perseguint més del normal. Inclús filtrant certa informació confidencial a la ministra de torn, malgrat que amb això la ministra pugui estar cometent un delicte fiscal.

Però reitero, no els venia a parlar d'això. Avui passava per aquí per dir-los que, a tots aquells que com a mi, us toca ingressar diners a l'Agència Tributària, ho feu pensant en què aquest balanç bilateral a favor del fisc servirà per millorar la vida de moltes persones. De molts compatriotes espanyols que depenen de la solidaritat fiscal.

No, no em refereixo a les families nombroses autòctones, ni al petit empresari hortofructícola de l'Empordà a qui la competència deslleial li està arruïnant el negoci ni a aquell jove de 29 anys amb dues carreres i un sou que sobrepassa per poc els 1.000 euros, però que no té cap descompte al cine mentre el seu pare, jubilat i amb una pensió de 2.500 euros, només paga 2 euros per l'entrada.