El naufragi woke: El Regne Unit reconeix el sexe biològic

Va arribar l'esperada sentència del Tribunal Suprem al Regne Unit i els fonaments del wokisme global s'han trontollat: segons el tribunal, la paraula “dona” en els textos legals fa referència al sexe biològic. El wokisme, que encara s'estava recuperant del cop rebut quan Trump va signar una ordre executiva reconeixent només dos gèneres i prohibint la presència d'homes en competicions femenines, ha entrat en mode pànic i ha activat dues estratègies de supervivència.

La primera, el victimisme. Éssers humans tan destacats (en l'intel·lectual, en el moral) com els camarades Cambrollé i Duval van acusar el tribunal britànic de voler anul·lar l'“existència” de les persones trans. Aquest és un argument especialment desafortunat, que ha estat usat sovint per Irene Montero, conforme al qual la clau de l'assumpte és el lema “les persones trans existeixen”. En general, aquesta primera tesi sol usar-se per muntar un sil·logisme trampós: si les persones trans existeixen i són humans, els seus drets són drets humans. El votant d'esquerres, atrapat com està en la seva habitual boira d'estupor tumefacte, es veu llavors abocat a afirmar que qui nega que el Soldat Francisco sigui una dona està atemptant contra els drets humans.

Existeix el camarada Cambrollé? Per descomptat que existeix. És una dona? Per descomptat que no, atès que el fet d'existir no implica ser dona. Hi ha una infinitat de coses que existeixen i no són dones. Els cotxes, els llapis, els gratacels, les balenes, les galàxies remotes. A nivell purament lògic, el despropòsit és monumental. El mateix passa amb l'argument dels drets humans. Jo puc inventar-me qualsevol mena de dret (per exemple, el dret a ser amant de Scarlett Johansson) i després dir que, com que jo soc humà, els meus drets inventats són drets humans. La refutació en aquest cas és breu i suficient: no existeix el dret a ser dona.

Per altra banda, resulta truculent que aquestes persones es presentin com a víctimes, quan durant anys han encapçalat un moviment inquisitorial implacable. Hem vist grups cremant llibres de J.K. Rowling, contínues exhibicions del lema “kill the TERF”, cancel·lacions sumàries, assenyalaments públics, cacera a les xarxes socials. Ara venen a fer-se els dignes, però és massa tard.

El segon recurs que s'utilitza des del món queer és l'acusació de “biologisme”, és a dir, acusen la biologia d'usar els mètodes de la biologia en comptes d'usar els romanços de Judit Butler sobre el “gènere performatiu”. Segons aquestes tesis, tenir vagina i matriu no et fa dona, però portar perruca i sabates de taló, sí. En realitat, la biologia sol fer les seves diferenciacions en funció del biològic: així és com els biòlegs aconsegueixen diferenciar, per exemple, una gavina d'un tigre. En els seus millors moments, el wokisme va arribar a usar el terme “genitofeixisme” per a aquells que insistien que els genitals tenien alguna cosa a veure amb la diferència sexual.

Doncs bé, tot aquest castell de cartes s'està enfonsant. Per desgràcia, al sud dels Pirineus encara tenen rang de llei totes aquestes imbecil·litats. Tot el pandemònium a l'esquerra del PSOE continua parlant de “dones amb penis” i d'“infàncies trans”. Encara tenim sort que només parlen de dones amb penis i no de dones amb aletes de tauró o dones amb vuit braços, perquè Sánchez ho donaria per bo sense immutar-se, en nom de la lluita contra la malvada ultradreta i la desinformació i el canvi climàtic i el franquisme i el micromasclisme i l'emergència de l'habitatge. La nostra recomanació: si entre les files socialistes tenen dificultat per distingir qui és una dona i qui no, que li preguntin a Don José Luis Ábalos, l'últim romàntic, que sempre ho ha tingut bastant clar.