La instrumentalització d'Interior

Sento titular l’article amb una afirmació tant categòrica com injusta. Injusta especialment per als gairebé 20.000 professionals que vetllen per la seguretat del nostre territori i per la resta de treballadors públics del Departament, perquè estic convençut que ells també deuen estar tan enfadats com jo respecte al tema del qual us vull parlar avui.

Ja sabem que el Departament d’Interior acostuma a donar la informació de manera esbiaixada, sovint fent cas omís de les peticions dels periodistes de rebre més informació; i és que les directrius polítiques sempre han estat presents a tots els organismes de l’Administració Pública catalana, fins i tot en els que suposadament haurien de ser independents, com la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra o la CCMA.

Ara bé, que la informació sigui tendenciosa és ben diferent a donar informació artificiosa a la ciutadania. Quan un periodista, com en Ramos-Salvat o l’Anna Punsí, ens destaca que la policia no ha volgut facilitar-li la nacionalitat d’un delinqüent, estem parlant d’un incompliment greu pel que fa a la Llei de Transparència, però com a mínim la policia no ha mentit.

Però el que ha passat aquest cap de setmana no és obviar informació, directament és explicar a la ciutadania una història inventada des de les xarxes socials de la policia. Posem-nos en situació.

Fa uns dies un noi va fer un tuit on demanava ajuda, ja que li havien robat un fagot al metro de Barcelona. Un fagot valorat en quinze milers d’euros. Doncs bé, un treballador de l’empresa de seguretat privada va començar a fer un seguiment de les càmeres de videovigilància en veure aquest tuit i va traçar la maleta en qüestió, quan va veure que se l’enduia una senyora de mitjana edat.

Passen els dies i a través de les càmeres de seguretat es torna a identificar a la mateixa senyora accedint al suburbà barceloní. Aleshores és quan se l’atura per part de Mossos d’Esquadra, se la identifica i se li pregunta si es va endur el fagot.

Ella, evidentment sabent que ha estat localitzada, diu que sí, però que el volia retornar i no va trobar cap treballador de TMB a l’estació. Excel·lent justificació, com a mínim per TV3, que ja li ha comprat el relat sense deixar espai al dubte o a l’esperit crític del ciutadà.

TV3 vol tallar d’arrel les possibilitats que la societat pugui posar en dubte el discurs de L.A. reproduint la història que la dona explica. Jo, en canvi, vull fer aflorar uns quants dubtes perquè la gent valori la credibilitat de la benèvola recollidora del fagot. Cal recordar que la senyora no va retornar el fagot durant uns quants dies.

Si tens un objecte tan valuós com és que no el duus a una comissaria dels Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana si portes dies intentant localitzar el propietari i no has pogut? Té alguna prova d’aquests intents de localitzar el propietari infructuosament? Si com diu podia ser que el paquet fos una bomba, per què l’agafa i l’obre i no truca directament a la policia?

Ni ella ni el seu fill, qui la va informar del tipus d’instrument que era, van tenir un minut lliure de la seva vida per trucar a una comissaria per informar els Mossos de l’ABP corresponent? Si tan ocupada vas com dius que no pots fer cap d’aquestes coses, per què el dia que tornes a baixar al suburbà no vas a veure el Cap d’Estació i li dones l’instrument que vas trobar dies abans?

En un cas així, com que ha acabat bé, puc entendre que donada la saturació dels cossos policials barcelonins una investigació no sigui prioritària. El que és inacceptable és que les xarxes de la policia i la televisió pública menteixin informant en base a una història de part, sense tenir la comprovació de la veracitat de la informació, i que a sobre usin tots els mitjans per fer-ne difusió a bombo i plateret. I més ara que se’n vanten tant de combatre les suposades fake news de les xarxes socials.

Per a més inri, alguns perfils de policies a títol individual i de periodistes amb bones fonts dins el Cos de Mossos d’Esquadra ja posen en dubte a xarxes la versió d’aquesta dona, cosa que encara fa més sospitós el cas, i ja posen sobre la taula el terme “apropiació indeguda”. Si les ments pensants de Mossos i la Corpo haguessin sigut més vives, no haurien fet publicitat d’un cas en què l’únic que han aconseguit és generar, encara més, incredulitat a la gent respecte la mateixa administració.

PS: Us voldria demanar que feu un cop d’ull a les Lleis 19/2013 i 19/2014, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern i a la Llei 3/2018 de Protecció de Dades Personals. Una llegida ràpida de l’articulat, en breu entendreu el perquè, però té relació amb aquest tema, concretament amb el què us he dit al tercer paràgraf.