Lo de Begoña

Crec que des de l'infame lladre Fèlix Millet, el responsable del saqueig del Palau de la Música, no havia vist algú amb la qualitat moral de Begoña Gómez. Esposa del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i presumpta corrupta.

Seran els tribunals que tant injurien, amb un jutge valent com Juan Carlos Peinado, que no es deixa intimidar per la maquinària de l'Estat i d'un PSOE que la història ens ha demostrat que sap bé de guerra bruta, els que determinin si la seva actuació és criminal o no. De moment, és clar que no és ni moral ni ètica. Dues coses de les quals està força necessitada.

La setmana començava amb una petició tan delirant que, si no fos perquè ve de qui ve i amb un objectiu clar, entorpir tant com sigui possible la investigació judicial oberta, un pensaria que és una broma. Però no. No era cap broma.

Begoña Gómez, a través del seu advocat, un exministre socialista, i amb la connivència del seu marit, es va dirigir al jutge que instrueix la seva causa dient que no pensava comparèixer davant seu el dia i l'hora en què havia estat citada. Que un viatge oficial del seu marit, a una cimera al Brasil, li ho impedia.

Però no, això no els ho impedia. L'agenda de les parelles dels presidents no és obligatòria. I, de fet, pocs dies després de la primera visita als jutjats, i suposo que per evitar mirades dels seus col·legues, Sánchez la va deixar a casa a la cimera de l'OTAN a Washington.

Aquesta actitud de Begoña Gómez davant el jutge, la manera de dirigir-s'hi i el to emprat, demostren que els llogaters del Palau de la Moncloa es creuen per sobre del bé i del mal. Intocables. Que poden fer allò que vulguin, per sobre de l'estat de dret, i sense haver de retre comptes a ningú. I no, senyors, no és així.

A vosaltres, als socialistes, que tant parlen d'igualtat: la igualtat també és respondre davant els tribunals quan se'l requereix. No fer-ho, posant excuses grolleres, no és col·laborar amb la justícia, com va dir Pedro Sánchez, que farien aquest estiu passat. A qualsevol altre ciutadà no se li permetria un tracte així, i encara menys per anar-se'n de vacances uns dies al Brasil. Per això després maleeixen tant el jutge Peinado, que està fent una feina impecable.

Però això va passar a principis de setmana. A meitat, dimecres, Begoña Gómez estava citada en una comissió d'investigació de l'Assemblea de Madrid, amb majoria del PP, per determinar si la Universitat Complutense de Madrid, una institució pública, va donar un tracte de favor a la dona del president del Govern en atorgar-li la direcció d'una càtedra sense ni tan sols tenir una llicenciatura.

Va optar pel silenci. Aquest silenci, com diu la dita, que atorga. I és que la seva expressió, moltes vegades, deia més que les paraules que no va pronunciar. L'únic que va dir, a l'inici de la compareixença, va ser que no estava disposada a respondre res.

I que tot eren 'bulos', mentides i fang. L'argumentari del marit. Per primera vegada a la boca. Oportunitat perduda per defensar-se mediàticament. Una demostració, un cop més, de la seva actitud prepotent.