Hisenda som tots, però uns més que altres

Hisenda és coneguda per les tècniques d'extorsió i la implacable persecució del contribuent. Recentment ha estat acusada per alguns de revelar dades fiscals especialment protegides de la parella d'Isabel Díaz Ayuso.

Però aquest episodi de presumpta utilització de l'Agència Tributària contra l'adversari polític no és cap novetat. L'exministre Soria (PP) va acusar Cristobal Montoro de revelar a Rajoy informació econòmica sobre la seva mare, fet que va poder precipitar la seva destitució.

Dies abans de les eleccions municipals del 2015 es va filtrar la declaració de la renda del 2013 d'Esperanza Aguirre, on declarava 400.000 euros guanyats a la privada. La candidata del PP a l'alcaldia de Madrid va denunciar davant de la Fiscalia la filtració de les seves dades fiscals. No es va saber mai oficialment qui va passar a la premsa aquell exemplar del Modelo 100.

La pressió mediàtica sobre els contribuents més coneguts ha assolit nivells preocupants. L'Agència Tributària ha contribuït a enfonsar la imatge de multitud de personatges coneguts mitjançant filtracions a la premsa i la difusió d'informació fiscal. És més, des de fa alguns anys es publiquen llistes anuals, amb noms i cognoms, dels principals morosos del país.

Els inspectors, botxins a sou de la voracitat recaptatòria

Els inspectors d'Hisenda s'han convertit en una mena de botxins, que decideixen qui és culpable d'evasió fiscal esquivant el procés legal. Per fer-ho utilitzen tàctiques intimidatòries, com els registres sorpresa, per forçar els contribuents a acceptar acords desfavorables.

Aquests funcionaris arriben a embutxacar-se bonus anuals de 30.000 euros. Una xifra cridanera tenint en compte que Hisenda perd la meitat dels casos judicials en què està implicada. En el cas de Catalunya, el 2020 Hisenda va perdre dos de cada tres judicis en què es va involucrar.

Els casos més coneguts

Fa uns mesos Borja Thyssen i la seva dona van ser absolts d'una acusació de frau de 336.417,89 € de l'any 2010. La Fiscalia els demanava un any de presó.

També van sortir victoriosos Xabi Alonso i Gerard Piqué , tots dos acusats de no haver declarat correctament els seus drets d'imatge. El Suprem va absoldre Piqué d'una multa de 2 milions d'euros i a Alonso d'una petició de dos anys i mig de presó. A diferència de Messi i Ronaldo, cap dels dos no va accedir a pactar amb l'Agència Tributària ni amb el fiscal.

També Maria Teresa Campos va ser víctima d'una injusta persecució fiscal en què tot va resultar ser una mentida. La presentadora va ser acusada d'estafa per uns treballs efectuats el 2004.

Un sistema injust al servei de l'Estat

A tots aquests famosos, empreses i als milions de contribuents perseguits per Hisenda ningú no els demana perdó. L'Estat, que se sap impune, es permet acusar públicament i de manera despietada contribuents fent ús de qualsevol interpretació retorçada de la legislació tributària.

Cal posar fi a aquestes pràctiques abusives i garantir que l'Agència Tributària actua dins de la Llei, tal com s'exigeix a qualsevol ciutadà. És fonamental que cessin les actuacions i comportaments mafiosos contra persones honrades i complidores. No és possible que, en un suposat estat de dret, Hisenda tingui el poder de convertir la presumpció d'innocència en culpabilitat.

Qui compensarà els innocents pel temps perdut i el mal a la seva imatge pública?

L'inspector negligent i ben pagat no rebrà cap reprimenda dels seus superiors immediats. El Gobierno no compensarà econòmicament els afectats, ni s'hi disculparà públicament. Ningú evitarà la condemna de tertúlies i la marca a l'esquena a tants innocents, que serà diana de carronyaires i miserables.

Perquè "Hisenda som tots", però els uns més que els altres.