L'Estat ha vençut

Tots els partits independentistes que es presenten a les eleccions vinents generals haurien de començar dient la veritat: L'Estat ha vençut.

Ho dic perquè quan Roger Torrent va evitar la investidura de Puigdemont (2018), Cayetana Álvarez de Toledo va fer un tuit que va fer mal. "Ni Puigdemont ha vingut ni Torrent ha desobeït. Es confirma el valor pedagògic de la presó".

Se li van tirar a sobre, és clar. Rahola ho va considerar "pura maldat" i un dels intel·lectuals (sic) del procés, Salvador Cardus, el va qualificar de"cretinada". Però la llavors dirigent del PP va encertar de ple.

D'ençà dels primers ingressos a presó -i posteriors condemnes- ningú més ho ha tornat a intentar. Les darreres decisions importants del Govern han estat la gratuïtat del 012 i el Pla Nacional del Llibre. Estan molt bé, però no sembla que vagin en la línia de proclamar de nou la independència.

De fet, portem gairebé sis anys des de l'1-0 i no han traspassat cap línia vermella.
Això sí, continuen amb les paraules buides: "confrontació democràtica" i "l'embat democràtic". És per donar-se ànims.

Puigdemont continua donant lliçons des de Bèlgica, la darrera a Jordi Basté. Cada cop més allunyat de la realitat -i de la gent-, però ni tan sols gosa anar a Estrasburg. És molt fàcil fer-se el valent des d'una mansió a Waterloo.

Com Clara Ponsatí, ara que el seu delicte ja no implica penes de presó. A Escòcia encara l'esperen. Quan el Regne Unit va sortir de la UE pel Brexit li va faltar temps marxar cames ajudeu-me.

Torra ha passat a la història per penjar no una pancarta sinó dues. Va sortir per la porta gran com a víctima. Condemnat a inhabilitació va dir que no pagaria la multa. Va acabar pagant.

Aragonès es va comprometre a "culminar" la independència en el debat d'investidura. Estem a l'aguait. No ho farà. Està casat i té una filla. Sap el que s'hi juga.

Ara només demanen el reconeixement del dret a l'autodeterminació Un referèndum pactat. De fet, Junqueras en demana dos. Un per a Catalunya i un altre per a Euskadi. Per això, suposo, que la unió fa la fora. Pobres, no saben el que els espera als bascos com es fiquin en l'embolic.

Ni tan sols la CUP és partidària ja de decisions unilaterals. També s'han apuntat al referèndum. A les darreres municipals, excepte Girona, van perdre un de cada quatre vots. A Barcelona no van ni entrar.

La veritat és que van cremar totes les naus el 2017. Primer perquè el referèndum -en aquest cas unilateral- ja el van fer llavors. Fins fa poc encara deien que no calia fer-ne un altre. Que aquell era el bo.

L'Estat mai no acceptarà mai un referèndum. Ho sap tothom. Fins i tot ells. Ja no el defensa -almenys d'autodeterminació- ni Yolanda Díaz. I suposo que no cal que els digui què en deuen pensar PP i Vox d'aquesta reivindicació.

Per això, què els queda ara? Doncs ja ho veuen: el "senyoreta, m'ha pegat". Els d'ERC s'han apuntat al "Defensa Catalunya", ells que l'han enfonsat. Els de Junts, al "Ja n'hi ha prou", que sembla que parlin d'ells mateixos.

Mentre que els de la CUP, al "Plantem cara". Els d'Herri Batasuna no prenien possessió dels escons. Llavors a què van aquests a la "capital del Regne"? A cobrar de "l'Estat opressor". A què volen que vagin