Guerra civil a ERC: una apreciació

Dels productors de grans èxits de taquilla com Godzilla vs. Kong i Alien vs. Predator arriba l'estrena de l'estiu: Oriol vs. Rovira, xoc de trens al cor del Cretinisme Processista.

Els elements resulten prometedors, ateses les característiques còmiques de tots dos bàndols.

• D'una banda, l'anomenat jonquerisme, que consisteix en una barreja de vida pastoral, mirades somnambulars i monsergues infinites
• D'altra banda, l'anomenat rovirisme, que consisteix en una barreja de vida plorosa, mirades somnambulars i monsergues infinites.

Guanyi qui guanyi, el problema el tindrà Salvador Illa, que veurà com la idea de produir una legislatura soporífera xocarà amb l'habitual ambient circense dels seus aliats processistes. Qualsevol persona de bé, posats a escollir entre tenir reunions constants amb el Mossèn Infinit o la Bleda Infinita, escull una eutanàsia indolora i ràpida. Si li sumem que la tercera pota de l'equació, els Comuns, només es dediquen a aplaudir com a foques ensinistrades, a engreixar-se com a foques ensinistrades ia salpar en flotilles absurdes rumb a qualsevol lloc, la diversió està assegurada.

A l'oposició només quedaran dos grups: els de l'altra banda del “cordó sanitari”, és a dir, la malvada dreta, i les cheerleaders de Waterloo, que n'hi ha prou amb intentar endevinar si Puigdemont apareixerà de sobte al cim del Tibidabo per a donar un discurs de cinc minuts i després pujar al cel entre cors d'àngels entonant “L'estaca”. No és la mort del parlamentarisme, sinó la seva transformació en òpera bufa.

Mentrestant, és clar, el país va fent aigües per tot arreu. Els joves cobrant sous de misèria dickensiana, els hotels abarrotats pels usuaris de Pateras SA, els barris convertits en escorxadors Hallal, el 324 informant sobre crancs transgèneres, etc. Però cal estar alegres: almenys no governa l'extrema dreta.

Si això d'ERC fos una guerra civil de debò, almenys hi hauria morts als dos bàndols, cosa que suposaria una saludable solta de llast. Perquè, per exemple, si l'exconseller Elena (l'home dels macarrons bolognesa) ja no feia res quan era al càrrec, podem imaginar que a l'oposició arribarà a un grau de passivitat inercial, ja no propi del regne vegetal, sinó del mineral. O és que algú pensa que en aquesta suposada “renovació” algun càrrec tornarà a la vida civil per intentar guanyar-se la vida honradament?