L'esquerra contra Ilia Topuria

Tothom continua parlant d'Ilia Topuria. Amb el seu triomf contra Aleksandr Volkanovski, el lluitador hispanogeorgià s'ha convertit en el primer espanyol a proclamar-se campió del món de la UFC. Després de la seva gesta històrica, seria lògic pensar que tot Espanya s'ha rendit davant seu. Tot i això, amics, mai no s'ha d'infravalorar la capacitat de certs sectors de l'esquerra de fer el ridícul. I el cas d'Ilia Topuria n'és un nou exemple.

La història d'Ilia Topuria n'és una que tothom hauria de considerar exemplar. Una història de com una família immigrant tira endavant a força de treball i esforç, sentint-se agraïda per la terra que els va acollir. D'orígens familiars georgians, aquest lluitador va néixer a Alemanya i va arribar a Espanya als 15 anys. Ho va fer a Alacant, on el seu pare treballava a l'obra i la seva mare cuidant nens.

L'actual campió de pes ploma de la UFC sempre ha mostrat el seu amor pel país que li ha permès créixer com a persona i lluitador. Ho va tornar a demostrar dissabte, lluint -com ha fet habitualment- la bandera espanyola i georgiana després del triomf. “Jo em sento súper espanyol i súper georgià. Tinc un amor immens cap a Espanya i cap a Geòrgia. Qualsevol que em digui alguna cosa sobre aquestes dues banderes, pagarà per les paraules”, va afirmar una vegada.

Però és clar, per a alguns sectors de l'esquerra, si no t'ajustes a allò que ells consideren que hauria de ser una bona persona, la teva figura ja val menys. Ho hem vist altres vegades (ehem Rafa Nadal) i amb Ilia Topuria ha tornat a passar. L'esquerra només et reivindicarà si agites una bandera de Palestina o si, com Aitana Bonmatí, llueixes una samarreta amb aquell lema de Welcome Refugees que anima els immigrants a tirar-se al mar mediterrani a jugar-se la vida. Si no, entres perillosament a la zona de ser considerat feixista, reaccionari o directament nazi.

Això és el que li ha passat a Ilia Topuria. I això que l'hispanogeorgià no ha estat precisament algú que s'hagi pronunciat políticament en públic. Quin ha estat el seu error? Doncs ser patrocinat, als inicis de la seva carrera, per una empresa de desokupació. És a dir, no és que hagi parlat públicament sobre cap tema polèmic, no. El seu pecat va ser acceptar al seu dia el patrocini d'una empresa que la secta progre no considera adequada.

“Quin fàstic la gent que dona suport a aquest neonazi”, comentava un a les xarxes. "Resulta que Topuria és col·laborador d'una empresa de desokupacions formada per neonazis", deia un altre en una publicació que compta amb gairebé 3000 m'agrada. No podia faltar a la festa Fonsi Loaiza, un dels provocadors estrella de l'esquerra a les xarxes. “Els finançadors de la carrera de Topuria han estat els neonazis de Fora Okupas”, escrivia al seu compte de X, un missatge que ja acumula més de 1000 'm'agrada'.

El que hauria de ser un exemple, ja no només d'integració, sinó en general per a la majoria de joves, alguns s'han entossudit a intentar convertir-lo en una mena de dolent de la pel·lícula. La màquina de la cultura de la cancel·lació progre sempre està a punt per disparar contra qualsevol que no s'ajusta al 100% als seus motlles.

I vostè, estimat lector, potser pensa que és exagerat arribar a aquestes conclusions a partir del que comenten alguns per xarxes. Res més lluny de la realitat. Si no, passeu pels comptes d'X de, per exemple, el president del Gobierno o el ministre d'Esports. Què hi trobaran? Silenci absolut de Pedro Sánchez i Ernest Urtasun respecte a l'històric triomf d'un espanyol a la UFC. Van fer més piulades en defensa d'Inés Hernand que felicitant Topuria, així per posar un simple exemple.

Sentir-se obertament espanyol i haver acceptat certs patrocinis als inicis de la seva carrera han valgut a Ilia Topulia per ser atacat o menyspreat per l'esquerra. Perquè Topulia ja pot representar l'exemple perfecte de la immigració que arriba, lluita, treballa i s'integra, però és clar, ni es diu Jenni Hermoso ni dóna per treure'n un possible rèdit polític.