'Endolls' Illa

El PSC és el partit 'progressista' que presumeix d'haver acabat amb el 'procés', quan el que realment ha fet és posar-se al capdavant de les reivindicacions independentistes en acceptar el programa electoral d'ERC. I ho ha fet, en part per convicció, només cal veure 'consellers' fanàticament sobiranistes com Núria Parlon o Alicia Romero per comprovar-ho, però també perquè la pròspera empresa d''Endolls Illa' augmenti la seva facturació fins a límits insospitats.

'Endolls Illa' no només ha demostrat la seva eficàcia als mercats tradicionals, com la col·locació de la germana de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, o de la parella sentimental de la consellera Silvia Paneque. També ha decidit recuperar antics clients, com la família caciquil dels Nadal, i després de deixar Joaquim el Departament d'Universitats, el seu germà Manel ja ha trobat acomodament, vara de comandament i un bon sou al Departament de Territori. El PSC sempre disposat a ser la Casa Gran de l'Endollisme.

Que el PSC ha convertit la tradicional pràctica de l'endoll en una de les belles arts ho podem comprovar als ajuntaments de la corona metropolitana de Barcelona. Hi ha estrats de familiars col·locats a les administracions municipals que controlen les socialistes, i cada generació li passa el testimoni - i la plaça i el sou públic - a la posterior. Es diu que algun d'ells fins i tot treballa, en comptes de limitar-se a fitxar i passar-se tot el matí al bar de la cantonada conspirant contra els rivals polítics (interns).

Recordo un cas en una ciutat important que era espectacular. A la ciutat hi havia dos bàndols contínuament enfrontats. Una família tenia tots els seus membres militant a l'agrupació local, i tenien uns quinze vots.

Cada cop que esclatava una guerra i hi havia una votació a vida o mort, casualment un dels seus membres trobava feina a l'ajuntament. I tota la família votava en bloc el que toqués a cada moment. La família que vota unida, es col·loca unida, sembla el lema d''Endolls' Illa.

Cada vegada hi ha més casos de socialistes que amb prou feines han treballat al sector privat, i que des de la joventut, fins a la jubilació, van empalmant càrrecs i treballs públics. Després, molts dirigents del PSC parlen de la realitat de la "classe mitjana treballadora", quan no tenen ni idea de quines són les preocupacions o les necessitats perquè no s'han mogut del sector públic. I és que 'Endolls Illa' ha arribat a la seva màxima expressió: Govern central, Generalitat, tres de les quatre diputacions, la majoria de grans ajuntaments…

Els socialistes han renunciat a qualsevol principi per aconseguir el màxim de poder. Pacten amb tot i ho accepten tot. Des que s'incompleixi la Llei de Banderes –que hauria de fer complir el delegat del Govern a Catalunya, del PSC– fins a violar els drets lingüístics dels castellanoparlants.

Pacten amb ERC, Comuns, Junts, CUP o amb qualsevol que es posi a tir. L'única línia vermella és que 'Endolls Illa' continuï expandint el seu negoci.

¿Recorden com el PSC va posar com a condicions indispensables Aragonès el Hard Rock i el Quart Cinturó per aprovar els pressupostos, i com van acceptar corrent tornar enrere després d'exigir-ho els Comuns per recolzar la investidura d'Illa? El que el 2023 era necessari, el 2024 ja no valia la pena. I ja veurem què passa amb l'aeroport de Barcelona si Ada Colau s'entesta que no s'ampliï. No veig el PSC jugant-se les cadires per uns principis que han demostrat que no en tenen.