En defensa de l''Apunyalòmetre'

Aquests dies ha fet parlar un compte de X, anomenat "L'apunyalòmetre" que es dedica a comptabilitzar els incidents que, en aquesta Catalunya inclusiva nostra, es resolen a ganivetades. Per descomptat, des dels sectors del progressisme (i.e pobresisme) s'ha acusat els administradors del compte de feixisme, xenofòbia i altres.

Ja ens havíem acostumat que l'esquerra hagi abraçat, alhora, la causa de l'islamisme i l'agenda Queer, ja que l'esquerra mai no s'ha distingit, precisament, pel seu rigor intel·lectual.

Però ara resulta que el que és progressista és sortir al carrer amb un matxet a dessagnar els veïns com si fossin aviram. I el més feixista és posar objeccions a aquest ambient de massacre general de la població civil. És el mateix de l'ultradretà voler passejar per la seva ciutat, amb la seva família, sense ser atacat per hordes de ganiveters? Segons sembla, sí.

Que aquest repunt de la delinqüència més primària i brutal hagi coincidit amb l'apogeu de la immigració descontrolada és, per descomptat, una casualitat. Com ho sabem? Ho sabem perquè l'enyorat conseller Elena, l'home de l'entrepà de calamars, va dir que el problema no era tant la inseguretat com la “percepció d'inseguretat” per part dels ciutadans.

És a dir, el problema és que els ciutadans ho percebin, se n'adonin. L'ideal progressista és que recorrin la ciutat, bandes d'energúmens armats, arrasant-ho tot al seu pas, però que la ciutadania no ho percebi. Si és possible, perquè estiguin mirant el programa del Gran Wyoming.

Quina culpa en tenen de tot això els camarades de l'Apunyalòmetre, que es limiten a recopilar les dades publicades? És l'acumulació de dades, per si mateixa, una activitat feixista? Des d'aquí tot el nostre suport. Si els nostres polítics convertiran els nostres carrers en una seqüela de Mad Max amb mesquites i pasteres, que almenys ens permetin una mica de conya. Força sort tenen que no som nosaltres els que surten al carrer armats.