Primer pla de Salvador Illa
OPINIÓ

La cosa no comença bé

Els primers gestos d'Illa, doncs, no l'ajuden gens a construir la imatge que es vol construir de si mateix

La presidència de Salvador Illa no ha començat bé del tot. Malgrat formar un equip molt divers i competent, de fet crec que és un dels millors governs de la darrera dècada, els seus actes en els primers dies al càrrec no corresponen al que s'espera de qui va prometre "ser el president de tots els catalans".

Em consta que al seu equip més directe els va costar fer-lo entrar a raó de la necessitat d'agafar-se uns dies de descans. Ells, com tot treballador, també es mereixen uns dies de desconnexió.

Salvador Illa, vestit amb una jaqueta clara, davant d'un fons vermell.

I després d'insistir-hi un xic van aconseguir que buidés la seva agenda durant el pont del 15 d'agost. Fet que va aprofitar per marxar a Canàries. Bon destí.

El que no ha estat un encert a set marxar de vacances amb Pedro Sánchez. Per molta amistat que existeixi -i que ha estat a punt de trencar-se durant les negociacions per a la seva investidura-. La imatge del president de Catalunya arribant a la residència estiuenca del president del Govern d'Espanya, pocs dies després de resultar escollit, semblava més una rendició de comptes que qualsevol altra cosa.

El fet de marxar a Lanzarote, concretament a la residència oficial de La Mareta, on ha aprofitat per gaudir dels luxes d'un palau reial que en el seu dia el rei de Jordània va regalar a Joan Carles I, de fer footing amb Sánchez i de visitar el mercat d'Haría -i suposem també que reunir-se, tot i haver-ho negat-, va fer que per primer cop el president de la Generalitat no acudís a l'acte d'homenatge pels atemptats de Les Rambles i Cambrils.

Dos errors difícils de concebre per part d'una persona que no és nova en política. Que ha ocupat diversos càrrecs amb anterioritat. Que té una legió d'assessors darrere. 

Salvador Illa amb vestit fosc, amb una corbata vermella, somriu mentre està dret davant d'un grup de persones que sostenen rifles.

I que ha arribat al càrrec de president amb uns recels i una desconfiança absoluta per part dels dos grups polítics que li han donat suport i de tota l'oposició.

Els primers gestos d'Illa, doncs, no l'ajuden gens a construir la imatge que es pretén construir d'ell mateix. No ajuden a destensar la situació que viu, des de fa mesos, la política catalana. I evidencien, a més, el sucursalisme d'un PSC que sempre ha mantingut una independència ideològica i política d'un PSOE al qual ara, el president, acut amb rapidesa a donar compte de tot.

➡️ Opinió

Més notícies: