Esquerra col·lapsa?

Fa olor de desgavell electoral a ERC o sóc jo?

És cert que les eleccions municipals no són eleccions generals ni són eleccions autonòmiques.

L'èxit no es mesura pel nombre total de vots sinó per la victòria en llocs emblemàtics.

Com Barcelona, per exemple.

Però hi ha alguns signes a l'horitzó sobre els republicans.

I és cert que governen a la Generalitat.

Això sempre impulsa els alcaldes. És millor tenir un interlocutor del vostre partit que del rival.

Com Collboni amb el Partit Socialista a La Moncloa. Encara és una petita empenta. Millor remar amb el vent en direcció contrària que en contra.

Però governen per cornises i canyons. És a dir, amb 33 diputats de 135.

Només cal mirar el fiasco de l'oposició.

Per això ara s'han centrat en Rodalies.

No és que Rodalies estigui molt bé -sé de què parlo: en sóc usuari-, però si no són capaços d'organitzar competicions, encara que siguin complexes, com volen gestionar Rodalies amb més de mil trens al dia.

A més, ara estan dient que volen el trasllat. Però ja es va fer el 2010.

De fet, el primer que van fer va ser marcar paquet: Posar el nom de Rodalies de Catalunya a tots els trens.

La gent d'Esquerra ha de ser recordada a la força perquè van estar al Govern amb José Montilla.

I, d'altra banda, ha siguit el mateix conseller, Quim Nadal, aleshores socialista, que va signar l'acord. Ara com a responsable de Recerca i Universitats.

Així que no hauria de ser tan dolent.

A més, han posat tota la carn a la graella amb Junqueras.

I han recorregut, en absència de l'independentisme, als arguments de sempre: la sociovergència, la corrupció del PSC.

Com si estiguessin no contaminats.

Els recordo que van agafar a un conseller del govern traficant tabac amb Andorra.

Per no parlar dels condemnats pel judici, perquè la justícia és igual per a tots.

Per això: fracassa la campanya d'Esquerra?

A grans trets, es valorarà el seu èxit o fracàs si Ernest Maragall arriba a ser alcalde de Barcelona.

I sembla que està en caiguda lliure. No una enquesta sinó dues.

En alguns d'elles fins i tot queda quart.

És curiós, d'altra banda, que ara es presenti com “l'Alcalde de tots”.

Els que han dividit la societat catalana per la meitat: bons i dolents.

És com apel·lar al vot de colons, tietes i botiflers. Pèls a la mar eh, Ernest?

Més pals cecs: ahir, en plena Diagonal, el vaig veure penjat d'un arbre amb corbata i sense corbata a només vint metres.

Com si volgués complaure els veïns i els okupes de la Bonanova al mateix temps.

O el cas Rufián.

Cal dir que, a Santa Coloma de Gramenet, és plaça difícil.

A les eleccions del 2019, els republicans es van situar en quart lloc (4.400 vots) per darrere del PSC (23.000), Ciutadans (6.300) i els Comuns (4.800).

La socialista Nuria Parlón governa amb majoria absoluta.

És per això que l'alcaldable d'ERC ho ha intentat el cos a cos però ni cas.

O va dir que “els veïns de la Bonanova necessiten de tot menys ajuda”.

Mobilitzar el seu vot encara que fos a costa de la campanya d'Ernest Maragall.

Al cap i a la fi, Esquerra va ser una força política el 2019 a la Bonanova amb més de 2.000 vots. No és poca cosa.

El veritable problema és que no és possible fer campanya a Santa Coloma des del Congrés dels Diputats.

Algú, a més, que va dir al desembre de 2015 que estaria al Congrés durant 18 mesos “ni un dia més”.

Han passat gairebé vuit anys.

Encara està aferrat al seient.

Els més de 85.000 euros anuals són, sens dubte, una bona raó.

Almenys des d'un punt de vista personal.

Però llavors no siguis un defensor dels pobres.

Hi ha gent a la Bonanova que no està a l'altura dels seus sous ni bojos.