Plànol curt de Salvador Illa, primer secretari del PSC, parlant en una roda de premsa
OPINIÓ

Els tres grans errors del PSC amb TV3

Ja em vaig adonar que Illa era un per girar l'altra galta
Imatge del Blog de Xavier Rius La Punteta

El company Sergio Fidalgo va cometre l'error de convidar-me dilluns passat a la presentació del seu últim llibre.

El director d'elcatalan.es ha publicat una dotzena de volums.

Jo, les seves obres completes -que van des de patates fregides fins al seu estimat Espanyol-, les tinc gairebé al costat de les de Proust i Joyce.

Sergio és una màquina de fer llibres.

Només de TV3 en té tres.

El darrer és Una altra TV3 és possible, que s'afegeix a la de 50 proeses de TV3 i a la d'El Tamborilero del Bruc del Procés.

A això cal afegir la direcció d'una empresa digital com elcatalán.es -en la qual la Generalitat no posa ni un duro- la presidència del grup periodístic Pi i Maragall -que sempre he sospitat que són quatre i el gat- i les col·laboracions a Okdiarrio, Periodista Digital, El Gato a l'Aguai Distrito TV.

La tesi del seu últim treball és que cal tancar la cadena per “retrobar-la de nou”.

Em sembla una tasca descoratjadora. Sobretot perquè va ser creat per llei (1983).

Aprovat per unanimitat, per cert. Va ser una de les primeres coses que Pujol va fer juntament amb la Llei de normalització lingüística.

Inés Arrimadas visiblement enfadada durant una intervenció al Congrés dels Diputats

Però, com em va dir en una entrevista, creu que “encara és possible” perquè si van declarar la República “trencant totes les regles” la xarxa també es pot refundar.

Sóc més pessimista.

De fet, en el col·loqui posterior, el mestre Miquel Giménez i jo vam coincidir en el diagnòstic: TV3 no té esmena.

Potser el millor seria la proposta del company Ramón de España: Que ho paguin ells. Un indepe Netflix. A veure si poden seguir el ritme de despesa.

Encara que crec que la culpa de tot plegat no és només d'ERC o Junts sinó també del PSC.

De fet, els socialistes catalans han comès tres grans errors amb TV3.

Tot i que a l'acte només vaig dir dos perquè hi havia dos historiadors com Joan Ferran i Bernardo Fernández asseguts a primera fila i no volia amargar la seva tarda.

El primer va ser excloure la cadena del 155. No sé si va ser iniciativa de Miquel Iceta o de José Zaragoza.

I ja sé que intervenir una presa de comunicació canta. Però TV3 ja no era informació, era pura propaganda. Tot el dia i en tots els formats.

Foto d'un míting d'Esquerra Republicana amb els seus líders Marta Vilalta, Pere Aragonès, Ernest Maragall, Oriol Junqueras i Gabriel Rufián en primer pla

Això -i la condició de Ciutadans de convocar eleccions al cap de sis mesos- va permetre que la història perdurés durant aquest curt període de temps.

Presentar-se com a víctimes.

Vicent Sanchis fins i tot va sortir una vegada, no sé si va ser pel FAQS, perquè esperaven que arribés la Guardia Civil en qualsevol moment.

Si és possible a cavall i amb un tricorni. Com en el quadre de Ramon Casas.

A veure si podrien retransmetre-ho en directe. Rumor infundat, és clar.

El segon error va ser una entrevista a Salvador Illa a El Periódico l'abril de l'any passat en què considerava que TV3 i Catalunya Ràdio mereixien una segona “oportunitat”.

“Una altra? ”, vaig pensar.

Allà ja em vaig adonar que Illa hi era per girar l'altra galta.