El cas Madaula: la comèdia total

A mesura que el moviment indepe acaba d'entrar en descomposició, van guaitant les vísceres del cadàver, recobertes de cucs. Quan pensàvem que Esquerra Republicana del Califat havia arribat als cims de la hipocresia amb els seus cartells d'Alzheimer i ninots penjats, ara ens vam assabentar que el cas Madaula va ser fabricat de manera interna, a les cuines de Junts pel Cash, per perjudicar Eduard Pujol.

Hi ha diverses consideracions a fer, ni que sigui per adornar el moment amb una certa elegància intel·lectual. La primera de totes és la pregunta: Calen realment procediments afegits per enfonsar la imatge d'algú com Eduard Pujol? No n'hi ha prou amb deixar-lo en llibertat i posar-hi un micro al davant? Personatges com aquests, la vocació política dels quals és una barreja salvatge d'incompetència, confusió i vanitat, no necessiten ajudes externes per enfonsar-se ells solets, de manera còmica, abans de sortir de la bocana del port.

Després cal parlar de la complicitat dels mitjans afins, que només actuen de corretja de transmissió per als aparells del partit, sense cap voluntat d'investigar, d'aprofundir, de sospitar de manera mínima i crítica. Una diputada assetjada per un senyor de mitjana edat? Som-hi!

I després, per descomptat, cal saludar el fervor infantil de les anomenades "bases independentistes", els centenars de compradors de samarretes, els dels autobusos a Puigcerdà, a Brussel·les, a Groenlàndia, on sigui. Què ha de passar perquè aquest bestiar oví/caprí desperti de la seva vida remugant i torni a tenir aspecte humà? En tindrien prou, per exemple, si Puigdemont investís un president del PSOE a Madrid, o si Junqueras investís un MHP del PSOE a la Generalitat?

El processisme no aconseguirà sobreviure a tanta estupidesa. La corrosió vital va assolir fa temps un màxim biològic. Només romanen criatures neurològicament obtuses (Partal, Fachín, etc.), estafadors de mig pèl (Comín, Boye, etc.) o gent amb vocació de cantants de ranxeres (Borràs & Dalmases, Canadell, etc.). No és ni tan sols necessari esmentar la CUP, perquè estan ocupats defensant els dofins lesbians de Madagascar o els ciclistes palestins vegetarians.

Nosaltres, per descomptat, seguirem atents, veient com es devoren els uns als altres. No sabem si els haitians de Springifield (Ohio) s'estan menjant les mascotes dels veïns. Però el que és clar és que a les bancades processistes està en marxa un autèntic festí caníbal, no apte per a estómacs sensibles.