La casa per la teulada

Llums, càmeres i acció. Ha començat un nou curs escolar i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun ha proposat com a mesura estrella que vinculi Educació i Cultura, que les escoles duguin els estudiants al cinema, perquè creu que és fonamental "crear una cultura cinèfila entre els infants”.

Una opció d’oci pensada no per millorar els resultats dels informes PISA, sinó per a “omplir els cinemes en una franja horària en què no estan plens”. Tot això, efectivament, amb diners públics. El curs també ha començat per als polítics, amb una baixa crucial per a Barcelona, però una incorporació estel·lar per al combat de la ultradreta global.

Com quan Neymar va deixar el Barça per jugar al PSG, que ell es pensava que guanyaria la Pilota d’Or, Ada Colau ha deixat de servir Barcelona i s’ha proposat conèixer món. L’eterna activista vol exportar el seu model de ciutat després que Barcelona ostenti el pitxitxi de l’Apunyalòmetre.

Car, com explicaren a TV3, una ciutat inclusiva que fins i tot fa cases amb perspectiva de gènere, amb la cuina ben lluminosa perquè tothom tengui clar que les dones, on ens pertoca estar, és a la cuina. Per descomptat, els banys i vestidors també ho han de ser, però en aquest cas no importa que entri gaire llum, n’hi ha prou que al femení hi pugui accedir tothom.

Perquè en aquest món sempre s’han plantejat dubtes incòmodes: D’on venim?, On anem?, Hi ha vida després de la mort?, però, l'any 2024, si vols descol·locar algú, basta que li demanis què és una dona.

Continuant amb la casa i els seus ormejos, no podia evitar mencionar un clàssic d’aquests dies: Joan Roura i el seu tuit indignat citant un vídeo en el qual, suposadament, uns integrants de l’exèrcit israelià furtaven una catifa. Execrable, molt pitjor que mantenir ostatges.

A TV3, sembla que la brutor que granen la deixen davall la catifa i sí, cal reestructurar-la de cap a cap i, si pot ser abans de La Marató, millor que millor. Perdoneu, és parlar del Roura i m’encenc, no em volia desviar del que és important:

M’he proposat indagar en el model de ciutat amb perspectiva de gènere i l'única mesura útil que hi he trobat és que evita que hi hagi espais foscos perquè els considera “insegurs”. En un informe del 2019 diu que és una mesura de “prevenció de les violències, en especial masclistes, a l’espai públic”.

Sembla que cinc anys després, aquest informe podria ser d’ultradreta i, per tant, combatut per Ada Colau. Caldrà un canvi de mirada de tot plegat. Al cap i a la fi, la Pericles de l’Eixample sempre ens delectarà amb noves ocurrències que ara mateix ni tan sols ens podem imaginar.