Carta oberta al conseller Joan Ignasi Elena

Estimat i Honorable Conseller, heroic, antifeixista:

Com a ciutadà i votant, com a cronista de l'actualitat, celebro la seva decisió de no concedir entrevistes a “mitjans que fan d'altaveu de l'extrema dreta o que es dediquen a atiar l'odi i la discriminació contra determinats col·lectius, com ara la immigració”. Amb això aconseguirà un estalvi colossal de temps i energies, atès que no concedirà entrevistes als digitals indepes que anomenen "colonos" o "nyordos" als no independentistes, ni als mitjans d'esquerra que anomenen "transfobs" a tots aquells que dubten (en l'íntim, en l'interior i trèmul) de la feminitat testicular de la soldat Francisco o de la cap Roberto.

Llavors podrà vosté passar més temps fent el que sigui que fa mentre segueix la cacera del turista-Rolex en BCN, mentre que els hotels es van abarrotant amb la canalla de les pateres i la delinqüència està en xifra pròpia d'un descampat d'Haití a l'hora del sopar dels caníbals, mentre els carteristes netegen el metro, s'assalten negocis jueus i els okupes apedreguen els veïns amb llambordes postcapitalistes, mentre la CUP denuncia el racisme de les havaneres i els funcionaris de presons (tan reaccionaris, ells) continuen entestats a no deixar-se matar

Per fer el que sigui que vostè fa mentre tot això passa, cobra vostè uns magnífics 120.773,72 euros, cosa que li fa mereixedor de la nostra més amorosa empatia. Un assalariat, un servidor públic, un progressista! Una vocació i trajectòria immaculades! Abans, els antifeixistes es tiraven a la muntanya o es dedicaven a tasques de sabotatge a la clandestinitat, però aquells eren altres temps.

Ara vostè i els seus han dignificat l'antifeixisme, dotant-lo de cotxe oficial, assessors mamelucs pagats a pes i llotja a Can Barça amb molts altres assalariats heroics. Ni un pas enrere.

La seva figura, deliciosament arrodonida en silueta davant dels molts velluts de la seva heroïcitat quotidiana, serà honrada en el futur per la seva fabulosa capacitat de resistència. Algú s'imagina una víctima de domini colonial feixista (els algerians sota el jou francès, els indis sota el jou anglès, els negres sud-africans sota l'apartheid) cobrant sous de sis xifres pagats per l'opressor?

És cert que tota una generació de polítics indepes han practicat aquesta mateixa Resistència de Lucre Incessant, però vostè els eclipsa a tots: la calma bovina, la inacció tumefacta, la vida política de sobretaula amb licors. Hi veiem els trets d'un estadista, d'un tità, d'un antifeixista per a la història. No decaigui ni un minut, el necessitem.