Adéu, Irene, adéu

Adeu, Irene de les nostres migranyes, princesa de fuet, ràbia i subvenció, cònjuge empoderada, Joana d'Arc de tupper amb amanida.

Com ens renyies, oh Irene, amb els teus feminismes transinclusius i les teves inclusions transfeministes; semblava que fessis ploure del cel uns pètals tristos, d'un violeta histèric, republicà i tardorenc. Oh, com ens renyies puny enlaire des de la piscina de mal gust del teu xalet de mal gust o des de les molt progressistes pàgines del Vanity Fair.

Renyaves els teus votants, i tenies raó, perquè van deixar de votar-te, els molt traïdors. Renyaves els teus propis companys de partit, i tenies raó, perquè se'n van anar tots a altres llocs on no els cridessin pel sol fet d'existir, els molt tous. Renyaves a la Malvada Ultradreta, i tenies raó, perquè aquesta gent està entossudida a no acceptar que els violadors campin a plaer, pels pobles i viles, pels cingles i les valls, pels verds prats, lliures i al galop com a egües de Canadà, els violadors a la flor de les seves potències, els violadors exultants, els violadors amb els seus catàlegs de gavardines d'entretemps i els seus caramels drogats.

Què serà del teu odi ara, on vessaràs els teus verins. Què caldrà fer amb Pam i els seus psicòlegs demencials, amb els homes menstruants i les dones minvants, on caldrà aparcar els teus corifeus no binaris i els teus pedòfils exculpats.

Vas convertir un Ministeri en el teu personal Tall de les Meravelles, una invaginació profunda al si ferit de l'administració, un soc de ximpleries artesanals, un Palmar de Troia de l'enrabiada ideològica. Ara, Irene, els policies no es quadraran al teu pas, com solien, amb aquest gest patatero de qui fa de figurant en una comèdia bufa.

I què serà dels teus xofers, de les teves mainaderes abandonades en la dolorosa intempèrie del micromasclisme nacional, de les teves companyes ennuegades, de la teva troupe itinerant de companyes monstruoses.

Segueix el teu camí, Irene, marxa orgullosa cap al teu destí apoteòsic com a Nova Idiota Global, capaç de renyar fins a l'últim dels electrons d'aquest univers patriarcal. Ves, Irene, amb la barbeta alta i el teu flamant patrimoni milionari, però no t'oblidis de nosaltres, per l'amor de tots els sants del cel. Torna de tant en tant per insultar-nos com mereixem, per alliberar algun violador oblidat, per acusar de qualsevol barbaritat inventada el primer que hi passi.

Perquè, Irene, reina, tu ets un preciós condensat de tot allò que està malament a la nostra època, un decantat pur de l'Essencial Estupidesa Contemporània. Lluna estrogènica, diürna i cridanera, lliri de supermercat, dolcíssima padrina de transvestits cinquantons.

Fins sempre, Yoko.

PD: Records a la companya Ione (vegeu: ions negatius) i als nois de Canal Red (vegeu: Canal Esgarrifor) que segurament sigui el proper que enfonsis.