Un poble català inaugurat per Joan Carles I es viralitza per un inesperat motiu

Hi ha molts motius pels quals un municipi es pot definir o destacar entre la resta. Per exemple, per un nom curiós, com Peleas de Arriba i Peleas de Abajo de Jaén, o Correpoco, a Cantàbria.

També n'hi ha que són coneguts per la seva bellesa, com Mogarraz, a Salamanca, o Cadaqués, a Girona. O fins i tot poden ser famosos per alguna tradició curiosa, com és el cas de la batalla del vi a Haro, La Rioja, o la Tomatina a Bunyol, València.

Però, per si una cosa no se sol definir, és per la seva silueta. I quan parlem de silueta, no ens referim a la que formen les teulades dels habitatges i monuments del municipi, sinó a les seves “fronteres”. Els límits del terme municipal, normalment, creen figures irregulars sense cap patró o intenció aparent.

No obstant això, què passaria si a Catalunya hi hagués un municipi conegut per tenir la silueta de, ni més ni menys, Espanya? Aquest és el cas de Badia del Vallès, anteriorment coneguda com a Ciutat Badia. Es tracta d'un municipi situat al Vallès Occidental, just al costat de Barberà del Vallès, i a 14 quilòmetres de Barcelona.

Aquest té una població d'aproximadament 13.000 habitants i una superfície que no arriba a 1 km². Aquest fet fa que tingui una de les densitats de població més altes de Catalunya.

Origen de Badia del Vallès

La ciutat es va idear als anys 60 per oferir habitatge assequible per als que després de la Guerra Civil Espanyola van emigrar del camp a les ciutats. Els preus de les cases a Barcelona estaven per sobre de les possibilitats de les classes populars que arribaven des del camp. Aquest fet va provocar que s'establissin en barraques a l'exterior de la ciutat.

Tot i això, aquests llocs no complien les necessitats higièniques i calia mà d'obra, per aquest motiu es va planificar la construcció de 12.000 habitatges socials, que finalment van ser 5.372. Aquests van ser grans blocs de pisos entre 5 i 16 plantes.

Aquesta ciutat va ser inaugurada el 14 de juliol de 1975 pels aleshores Prínceps d'Astúries, Joan Carles i Sofia. A partir de llavors fou un territori dependent de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès fins al 1994, any en què el Parlament de Catalunya en va aprovar la independència.

Una Espanya urbanística

A vista zenital, la ciutat forma la silueta de la península Ibèrica. A més, per acabar de posar la cirera al pastís, els noms dels carrers i avingudes corresponen a localitzacions d'Espanya situats intencionalment.

D'aquesta manera, des d'on estaria “Catalunya” baixa l'avinguda Costa Brava, que després s'uneix a l'avinguda de la Mediterrània. Per remuntar per la frontera entre “Extremadura” i “Portugal”, trobem l'avinguda de la Via de la Plata. I per acabar, arribem a l'avinguda del Cantàbric que recorreria el “nord d'Espanya”.

D'altra banda, hi ha altres carrers com el carrer de la Manxa, l'avinguda de Saragossa, l'avinguda de Burgos o el carrer Mallorca, entre d'altres. Fins i tot van tenir el detall d'esmentar els nostres veïns portuguesos amb els carrers de Porto i de l'Algarve. D'aquesta manera, Badia del Vallès ofereix el luxe de fer una passejada per Espanya en tan sols uns minuts.