Belén Esteban destapa un episodi de la infància que pocs coneixien i acaba plorant

Belén Esteban continua endavant amb la promoció de ¡Sálvese quien pueda!, el docureality de Netflix que la col·laboradora va gravar el passat estiu juntament amb els seus companys de Sálvame. La de Paracuellos acudia aquest dimarts als estudis de la cadena COPE per respondre les preguntes de Carlos Herrera. Belén, que ha mostrat la seva naturalitat sempre, va viure un moment en què no ha pogut evitar emocionar-se.

El fill del popular presentador, que treballa al mateix espai radiofònic, obria la conversa recordant una anècdota de Belén quan era nena. Unes paraules amb què es referia a allò que Carmen, la seva mare, feia per Nadal perquè els seus fills poguessin tenir alguns regals. Un relat que ha aconseguit emocionar la 'princesa del pueblo'.

Belén Esteban no ha pogut evitar les llàgrimes al llarg de l'entrevista

"Ai, beneïts els meus béns, que dels meus mals em treuen", començava dient Herrera repetint el que la mare de Belén deia. "Casualment, quan travessava el llindar d'una porta", continuava dient. Eren unes paraules que Mari Carmen repetia en anar a un lloc, "una mena de magatzem on només hi havia dones".

Aleshores, la mare de Belén explicava a la seva filla que eren "pesadores", persones que s'encarregaven de pesar béns. Tot i això, la nena corregia la seva mare: "Aquestes dones són ajudants dels Reis Mags, mare". Una conclusió a què ella arribava "perquè les visites sempre coincidien amb aquestes dates i, al cap de pocs dies, apareixien paquets al saló".

El locutor ha seguit amb la seva narració: “Un any, Mari Carmen va sortir de casa amb un collaret i, per casualitat, es van trobar amb un anell amb brillant pel camí”. Tanmateix, segons Alberto Herrera, en tornar a casa, "Belén es va adonar que la seva mare ja no portava cap d'aquestes dues peces". Aquest va ser el moment en què va descobrir que aquell magatzem que visitava amb certa freqüència era "una casa d'empenyorament".

Durant els minuts que ha durat el relat, Belén no ha pogut amagar la seva emoció. Visiblement emocionada i mentre s'eixugava les llàgrimes dels seus ulls, la col·laboradora amb prou feines podia articular paraula: "M'has fet plorar. Que bonic, m'ha encantat, m'ha agradat un munt", comentava sincera.

A continuació es referia Esteban a aquell lloc que ella coneixia bé: "Diverses vegades he anat amb la meva mare a la casa d'empenyoraments". "M'ha encantat de debò. La meva mare estarà ara plorant com una magdalena, no m'ho esperava, me'n vaig d'aquí plorant avui", ha continuat dient.

Alberto Herrera es dirigia a Belén per recordar-li que "és possiblement la dona més famosa d'Espanya". Una persona molt popular, però que "encara té la mirada d'aquella nena de 9 anys que vivia al barri de San Blas", explicava.

Belén Esteban ha recordat amb emoció uns altres moments de la seva infància

Durant l'entrevista, Belén també ha evocat uns altres moments entranyables. La de Paracuellos ha explicat que, gràcies al fet que la seva mare treballava netejant en una escola, ella va ser allà admesa. Un lloc on va conèixer una altra persona que va marcar la seva vida, Sor Mercedes, a qui reconeixia haver-la "estimat com a la meva mare".

"Ella em va criar", explicava de Sor Mercedes. "Tinc records boníssims, anàvem juntes a tot arreu de la mà. A casa meva en tinc fotos, quan va morir jo ja tenia Andrea i era la seva bogeria", ha afirmat.

Belén, a més de recordar els seus anys d'infància, ha tingut ocasió de referir-se al desaparegut Sálvame del qual li queden tants bons records. Ara ha començat una altra etapa en què s'obren nous i il·lusionants projectes professionals. El primer, ¡Sálvese quien pueda!