Xabi Alonso, sentenciat, el Bernabéu demana el seu retorn: «És l'entrenador que necessitem»

Xabi Alonso va aterrar a l'estiu al Real Madrid despertant una gran onada d'il·lusió entre els aficionats. Després de l'última etapa d'Ancelotti, que va deixar més ombres que llums, l'arribada del tolosà va ser vista com un autèntic raig d'esperança. Els seus mètodes de treball innovadors, la seva obsessió tàctica i la promesa de revertir la situació van caure com aigua de maig al Bernabéu.

Tanmateix, des de fa ja diverses setmanes, el rendiment del conjunt blanc ha caigut en picat. El Madrid ha perdut frescor, energia i, sobretot, identitat amb pilota, quelcom inacceptable en un club que històricament ha manat a través del joc i del talent de les seves estrelles. La graderia del Bernabéu ha passat de la màxima felicitat a la preocupació i, en alguns sectors, directament a l'enuig.

És cert que els grans noms de la plantilla no estan al seu millor nivell. Vinícius es mostra més erràtic que mai, Bellingham sembla haver perdut l'espurna, i jugadors com Huijsen, Trent o Rodrygo no acaben de fer el pas endavant que s'esperava. Però en el futbol d'elit, quan el col·lectiu no funciona, la mirada sempre acaba dirigint-se cap a la banqueta.

Xabi Alonso, molt assenyalat

Els plantejaments de Xabi Alonso no acaben de convèncer bona part del madridisme. Les línies es trenquen amb massa facilitat, la pressió després de pèrdua és desordenada i la sensació de fragilitat en els moments clau s'ha convertit en una constant. A més, alguns canvis durant els partits, i certes decisions amb les rotacions, han generat un clima enrarit al vestidor.

I tot i que Xabi Alonso compta amb el suport formal de Florentino Pérez i amb un contracte multianual, el Bernabéu no perdona. El president entén que els projectes necessiten temps i que no es pot dinamitar una idea a les primeres de canvi. Tanmateix, el feu madridista és jutge implacable i ja ha començat a dictar sentència.

L'afició del Real Madrid es pronuncia: "Que torni José Mourinho"

En les darreres dates s'ha escoltat amb força un nom que mai deixa indiferent ningú: José Mourinho. Cada ensopegada del Real Madrid ve acompanyada de seguidors madridistes demanant el seu retorn, com si el temps s'hagués aturat en aquella etapa de màxima tensió i competitivitat. Per a una part del madridisme, el portuguès continua representant la figura del líder fort que posa ordre quan tot sembla fora de control.

Sí, perquè José Mourinho significa molt per a l'afició del Real Madrid. Va arribar en un moment en què el club vivia a l'ombra del millor Barça de la història i, a base de caràcter i intensitat, va aconseguir invertir la dinàmica. La seva Lliga dels 100 punts, la seva capacitat per crear un bloc compacte i la seva defensa fèrria del club van calar a les graderies del Bernabéu.

Des d'un punt de vista tàctic, el retorn de José Mourinho suposaria un gir radical respecte al que pretén Xabi Alonso. El tolosà busca un grup que pressioni alt, que combini des del darrere i que domini els registres amb pilota, encara que de moment la seva idea no acaba de cristal·litzar. Mourinho, en canvi, se sent còmode construint des de la solidesa, l'ordre defensiu i l'aprofitament màxim de les transicions.

A més, en el pla emocional, l'impacte d'un possible retorn de José Mourinho seria enorme. Parlem d'un tècnic que divideix el món del futbol, però que al Bernabéu va deixar una empremta inesborrable. Molts aficionats senten que, en un vestidor ple d'estrelles, cal precisament aquest tipus de figura que no s'arruga davant cap ego.

Avui dia, la realitat és que la continuïtat de Xabi Alonso dependrà de la seva capacitat per reconduir la situació en les properes setmanes. Necessita victòries, necessita un pla reconeixible i, sobretot, necessita recuperar la connexió amb una graderia que comença a mirar-lo amb desconfiança. Mentrestant, el murmuri al Bernabéu ja ha deixat un missatge clar: per a molts, José Mourinho continua sent el favorit de molts.