E-Noticies Vinícius Júnior perd la paciència amb els xiulets al Bernabéu: 'Ja n'hi ha prou, caralho'
Una nit marcada per la tensió, l'exigència de la graderia i Vinícius com a protagonista absolut al Bernabéu
La relació entre Vinícius Júnior i la grada del Santiago Bernabéu travessa un dels seus moments més delicats. El brasiler va tornar a ser assenyalat per part de l’afició, en un context general de malestar pel rendiment de l’equip en les últimes setmanes. No és un cas aïllat, sinó el reflex d’una tensió que s’arrossega des de fa mesos.
El madridisme ve mostrant el seu descontentament amb l’actitud i el joc de l’equip, especialment després d’actuacions europees que van deixar dubtes. Davant el Rayo Vallecano, l’ambient va ser una mica menys hostil, però Vinícius va tornar a ser xiulat des del primer minut.
Pitades primerenques i una reacció immediata
Tot just s’havia superat el primer minut de partit quan el ‘7’ va sentir xiulets en les seves dues primeres accions. Lluny d’amagar-se, va respondre amb personalitat. Va arrencar des de la banda esquerra, va arribar fins a la línia de fons i va posar una centrada perillosa a l’àrea, encara que sense trobar rematador. Una declaració d’intencions clara.
Vini va tornar a ser xiulat per l’afició | @vinijr
Tot seguit, Vinícius es va adreçar a la grada del fons nord, amb els braços enlaire, va demanar suport i va animar a canviar les pitades per alè. Alguns aficionats van reaccionar posant-se drets; d’altres van observar l’escena amb distància. No era la primera vegada que el brasiler reclamava complicitat, però sí una de les més explícites.
“Ja està, caralho”: el crit que ho diu tot
El moment més tens va arribar avançada la primera part, quan Vinícius, visiblement molest, es va girar cap a la grada i va demanar que cessessin els xiulets. Les càmeres van captar perfectament el seu missatge: “Vamos, caralho! Ja està, caralho, estem jugant!”. Una frase directa, sense filtres, que reflecteix l’estat emocional del jugador.
Malgrat tot, lluny de desconnectar-se, el brasiler es va activar encara més. Cada pilota que tocava buscava verticalitat, desbordament i energia. A poc a poc, les pitades van anar donant pas als primers aplaudiments, guanyats a base d’insistència i caràcter.
El gol que va canviar la nit
La reconciliació va començar a agafar forma al minut 15. Vinícius va rebre la pilota al vèrtex de l’àrea, va amagar, va driblar i va treure un xut amb la dreta espectacular que es va colar per l’escaire. Un golàs que va obrir el marcador i va aixecar l’estadi.
El Bernabéu, exigent com pocs, va passar del retret al reconeixement en qüestió de segons. Vinícius ho va celebrar amb ràbia, conscient del que acabava de succeir. Una nit de tensió, explosió emocional i talent que reflecteix la complexa relació entre Vinícius i la seva afició, on res no passa desapercebut.
Més notícies: