Manifestament optimista
El Barça torna a sembrar dubtes després d'un partit marcat per l'alt ritme i la intensitat del Rayo Vallecano
En un altre partit en què el Barça va sembrar dubtes sobre el seu rendiment en una setmana europea transcendental, em mostraré manifestament optimista amb el futur de l'equip de Xavi.
Vallecas no és un estadi fàcil per al Barça, sobretot aquestes últimes temporades. Sabíem que el Rayo plantejaria un partit d'alt ritme, futbol directe i moltíssima intensitat.
Al Barça no li va ser suficient el seu estat actual per treure'n una victòria. Tot i això, he dit que seré optimista, sobretot pensant en els futbolistes que avui s'han quedat fora de l'onze: Ter Stegen, Kounde, Araujo, Gundogan, Fermín, Raphinha, Joao Félix …
El futur de l'equip aquesta temporada el marca el nivell d'una plantilla que es defineix per aquests noms de jugadors que avui s'han quedat fora de l'onze i la tornada a bon nivell de dos futbolistes claus com De Jong i Pedri.
Una setmana complicada per al Barça
En una setmana en què tots hem pensat en Gavi, era realment interessant com tractaria de manera pública Xavi el tema de la lesió del centrecampista blaugrana.
Com no podia ser d'una altra manera, Xavi no va carregar contra De la Fuente. Xavi és conscient que si el problema d'arrel és el calendari i l'exigència física, Gavi tenia més possibilitats d'haver-se lesionat jugant amb el Barça. És fàcil imaginar les crítiques que hagués rebut en aquest cas l'egarenc dels que sempre l'estan esperant amb el ganivet esmolat.
El problema és molt més profund i té a veure amb el fet que tots els elements que formen part del tauler del futbol professional no estan disposats a canviar la situació. I és així perquè tots es beneficien (evidentment també els futbolistes) d'un futbol cada cop més mercantilitzat en què manen els shares i les audiències.
L'exemple de la regulació del “Load Management” aquesta temporada a la NBA ens dona una pista de cap on s'encaminen les competicions d'elit. Espectadors i televidents volen veure els cracs.
Xavi Hernández coneix el Barça millor que ningú
Els futbolistes són peces intercanviables. Oblidarem durant un temps Gavi amb l'esperança que sorgeixi de la Masia un nou centrecampista ADN Barça.
Així va ser com amb pocs dies de diferència vam desterrar el fenomen Ansu Fati i ens vam abraçar a aquest efecte Lamine Yamal.
El que va ser menys previsible van ser les crítiques de Xavi a “l'entorn”. No veig Lewandowski, Gundogan, Iñigo i companyia condicionats per les crítiques a l'equip. Les altes expectatives i no les crítiques són les que poden fer mal als joves de l'equip.
Xavi coneix com ningú el Barça i sap que aquest entorn forma part de la idiosincràsia del club. És una cosa amb la qual cal comptar. En altres llocs coneguts preval el dirigit “pensament únic i acrític”. No al Barça, per bé i per mal.
Caldria estar al cap per conèixer la raó d'aquestes paraules. Tot i això, al meu entendre, la crítica caïnita sempre divideix i identificar clarament qui se n'alegra del mal moment actual del Barça, multiplica.
La confiança que Xavi ho identifiqui i aconsegueixi que l'equip torni a funcionar agafat a pilota és el que em fa ser “manifestament optimista”.
Més notícies: