Benvingut Vitor

Després d'un partit espès i llarg contra l'Osasuna, en què l'equip va arribar a patir contra 10 els últims minuts, el Barça va recuperar el pols futbolístic a Vitòria.

L'Alabès de Luis García Plaza està fent una gran temporada i transita sense treure el cap al precipici del descens fins ara. Tot i això, no crec que pugui ser una referència del nivell que pot oferir l'equip Blaugrana els pròxims dos mesos.

En aquest període els de Xavi han de mostrar aquesta cara que vam veure a Mendizorroza, però davant de rivals que els exigiran molt més a Champions. A la Lliga no té marge de maniobra ni error, per la qual cosa aquesta regularitat que hem trobat a faltar durant tota la temporada es fa difícil pensar que aparegui.

Per fi es va decidir Xavi a realitzar modificacions importants al seu onze. La més cridanera va ser la presència de Christensen al mig camp. La fiabilitat física del danès aquesta temporada ofereix molts dubtes, de manera que veurem si aquesta opció guanya continuïtat.

Parlava l'egarenc després del partit d'“ordre i presència” per justificar una decisió que va donar estabilitat al mig i va permetre llibertat de moviment als tres talents que es van jugar per davant.

De Jong va estar alliberat posicionalment i això el fa créixer com a futbolista i ser vital a la sortida de pilota. Divideix, condueix, trenca línies i no perd pilotes.

Més avançats, Pedri i Gundogan rebent i filtrant passades entre línies, amb l'alemany arribant a l'àrea de manera decisiva. Bones notícies per al Barça.

No hi va haver tants canvis a dalt, on Lewandowski continua sense mostrar-se “fi” encara que almenys va mostrar la seva qualitat en una definició de crac. Sembla que aquest pas davant dels pesos pesants del vestidor es pot visualitzar en la millora que molts esperem encara al nivell del davanter polonès.

Els que continuen fent història i de quina manera són els joves de la Masia. És impossible pensar que al futbol d'aquest nivell hi hagi hagut abans 3 futbolistes menors compartint minuts. El que ho fa veritablement especial és que són els que estan sostenint l'equip, mostrant una maduresa impròpia.

La presa de decisions de Lamine i Cubarsí és brutal. Posen tot el talent al servei de l'equip i pràcticament no s'equivoquen. Fort és un portent físic molt complet. De Cubarsí em quedo tan bé com va anar a les disputes físiques. El recital de canvis de ritme i control de la situació de Lamine em va fer recordar els vídeos d'un Johan.

Tots sabem que el més difícil és consolidar-se, però el nivell que estan oferint aquests nois és per il·lusionar-se. Paciència i marcar tots els passos al camí. Aquest és un gran repte de Xavi en el futur immediat.

Deixo per al final Vitor Roque. N'hi ha hagut prou amb 3 estones per demostrar que ofereix moltes coses que a l'equip li faltaven. Ataca l'espai constantment, és vertical i intuïtiu a l'àrea i ofereix una gran mobilitat. Però cap company no li ha explicat on és.

No va trigar res, malgrat això, a explicar-s'ho el col·legiat del partit en una decisió incomprensible. Li va mostrar dues grogues. La primera és molt discutible. La segona vermellor per al col·legiat, malgrat el que va reflectir a l'acta.

Una dada. Tigrinho porta en 127 minuts les mateixes vermelles que Vinicius en 200 partits amb el Reial Madrid. Benvingut al Barça Vitor.