El Barça 'progressa adequadament'

Sense desterrar de manera definitiva tots els problemes que han llastat futbolísticament l'equip, però competint molt bé i mostrant una millora en el seu joc.

És així com el Barça ha aconseguit tirar endavant els dos partits transcendentals d'aquesta setmana. Dues victòries que espanten els pitjors presagis. Presagis que, per a més inri, anaven de la maneta d'un joc mediocre i uns resultats que no arribaven.

Hem vist un Barça irregular, però en progressió. Ara ja capaç de dominar fases dels partits al migcamp, de la mà d'un De Jong que fa encara més gran la seva influència en el joc després de la seva absència. El neerlandès és fonamental en el joc de possessió del Barça i el seu paper com a generador de joc a la sortida de pilota de l'equip es fa imprescindible.

El Barça comença a generar superioritats per dins amb Gundogan i sobretot Pedri.

El Barça i les superioritats

El Barça es comença a sentir còmode en aquesta zona i la conseqüència és que altres futbolistes poden començar a destacar a altres zones del camp.

Enrere ha quedat l'època en què al Barça hi havia futbolistes que per si mateixos eren capaços de generar quan l'equip no ho feia. Avui el Barça necessita generar joc, dominar els partits a la zona de mitjos i oferir als futbolistes d'atac les possibilitats de mostrar-se i aparèixer per definir.

L'operació “salvar el soldat Robert” és el que ha de preocupar ara Xavi i la resta dels seus companys. Necessiten un Lewandowski que té ocasions, però que no acaba de girar rodó. El polonès ha d'elevar notablement el seu nivell i l'equip ha d'estar al seu costat. 

Hem tornat a veure un equip sòlid independentment dels futbolistes que han jugat a l'eix de la defensa. Aquí el Barça té molts recursos i totes les opcions són solvents. Des de la solidesa i la sortida de pilota d'Iñigo —el passat diumenge, lesionat—, a l'exuberància d'Araujo, passant per la fiabilitat de Christensen.

Koundé és qui ha ofert més dubtes en moments puntuals i contra perfils de davanters determinats. Encara que prefereixi jugar de central, crec que ofereix més opcions que Araujo al lateral. De moment, però, l'uruguaià resisteix i s'imposa a tots els perfils de davanters que apareguin.

Menció especial a Iñaki Peña

Menció especial, en aquest aspecte, a la seguretat defensiva a Iñaki Peña. Més enllà de les seves parades i aparicions decisives, convenç la seva capacitat. Desprèn seguretat i confiança sense estridències. És el que ha de transmetre un porter i Iñaki ho exemplifica a la perfecció. 

Xavi es mostrava tranquil pel seu obligat protagonisme i tots hem pogut comprovar que no era un posat circumstancial. La confiança estava basada en aquesta seguretat que Iñaki desprèn.

El Barça progressa adequadament...