L'afició del RCD Espanyol aplaudeix el gest sincer de Joan García a Cornellà - El Prat

Joan García va ser el gran protagonista del derbi català que es va disputar dissabte a Cornellà-El Prat. La prèvia venia marcada pel retorn a la que va ser casa seva, amb un ambient carregat de tensió des del primer minut. A l'RCD Espanyol, Joan va créixer fins a convertir-se en el porter d'elit que és avui en dia, però l'estiu passat va decidir canviar de bàndol a la Ciutat Comtal.

El seu traspàs al FC Barcelona va ser considerat per molts aficionats pericos com una alta traïció i així li ho van fer saber en la seva tornada. Joan García va ser rebut amb xiulets, insults i esbroncades de tota mena, demostrant la ferida que ha deixat la seva sortida a l'etern rival.

El que és interessant és que, enmig del soroll, Joan García no es va amagar ni va buscar refugi en gestos teatrals. Lluny de mostrar-se afectat, va quallar una actuació impressionant amb aturades de molt mèrit. Va dominar l'àrea en tot moment, va fer grans aturades i va sostenir el Barça en els trams decisius: la seva actuació va ser tan destacada que va acabar rebent el premi a l'MVP del partit.

Ara bé, un dels punts que ha passat més desapercebuts de la seva actuació va arribar als minuts finals. I és que Joan García va tenir un gest que, en un estadi tan calent, no va passar desapercebut.

El gest de Joan García que aplaudeix l'afició de l'RCD Espanyol

Sí, perquè malgrat l'hostil rebuda que va tenir, Joan García no va celebrar els gols del Barça. En tots dos gols va abaixar el cap i va tornar a la seva porteria sense el més mínim indici d'alegria. Va ser un gest senzill, gairebé íntim, però carregat de significat, perquè en el futbol els símbols pesen, i encara més quan hi ha ferides obertes.

Aquest comportament no esborra l'enuig de molts pericos, ni pretén fer-ho. Per a una part de l'afició de l'RCD Espanyol, el canvi al Barça continuarà sent una línia vermella difícil de creuar. Tanmateix, el gest de Joan va ser interpretat per alguns sectors com una manera de reconèixer el seu passat, de no trepitjar el lloc on es va formar i això va ser ben rebut.

A més, aquest tipus de detalls solen tenir un efecte a llarg termini. No canviarà l'opinió de qui està decidit a xiular-lo per sempre, però sí que obre una escletxa per a aquells que valoren la professionalitat i el respecte mutu per sobre del rancor. A l'RCD Espanyol, on l'orgull pesa i la memòria no s'esborra, aquest matís pot ser l'inici d'una relació menys hostil, encara que mai no torni a ser còmoda.