Vista panoràmica de la Gran Muralla Xina al capvespre amb muntanyes al fons.
EL TEMPS

La Xina construeix una nova muralla de més de 4.000 quilòmetres i el resultat és màgic

La Xina aposta per una gran muralla verda i el resultat és espectacular

La Xina ha aconseguit el que és impensable: construir una carretera de 550 quilòmetres que travessa un desert. Per això, ha creat un bosc enmig del no-res en una gesta que és part d'un pla encara més gran: la Gran Muralla Verda. Es tracta del projecte de reforestació més gran del món. La seva meta és frenar la desertificació, un problema que afecta milions de persones i la iniciativa abraça 4.500 quilòmetres i continuarà fins al 2050.

La Xina enfronta un enemic persistent: la desertificació, ja que més del 27% de la superfície és desert. Aquest problema afecta directament 400 milions de persones. Cada any, el país perd 2.300 quilòmetres quadrats de terres cultivables.

Bandera de Xina ondulant a l'aire

Les causes són variades, com l'erosió eòlica és la principal, provocada per la manca de vegetació. També influeix l'erosió hídrica, comuna a l'altiplà de Loess. Altres causes són la salinització, pel mal maneig de l'aigua, i la desertificació de roques, visible a zones del sud-oest.

Feng Wang, expert de l'Acadèmia Forestal de la Xina, ho resumeix així: "El problema és la sobrepoblació a terres seques. Això supera la capacitat ecològica d'aquestes zones".

La Gran Muralla Verda de la Xina

El 1978, la Xina va començar a plantar arbres per frenar l'avenç del desert de Gobi i aquest va ser l'origen de la Gran Muralla Verda. El que va començar com un esforç per aturar el desert, ara és molt més. El projecte cerca crear un cinturó verd de 4.500 quilòmetres. Aquest "mur" estabilitza el sòl, combat tempestes de sorra i millora els ecosistemes i inclou infraestructures com la carretera que travessa el desert.

La Xina aconsegueix resultats

Després de dècades de treball, els èxits són clars: segons el govern xinès, milers de dunes han estat estabilitzades i les tempestes de sorra han disminuït dràsticament. A Pequín, es van reduir un 70% entre el 2008 i el 2018. La cobertura forestal també ha crescut. Més de 158.000 quilòmetres quadrats han esdevingut boscos, segons l'Acadèmia Xina de Ciències.

Els arbres escollits, com el Enterolobium cyclocarpum, són ideals per a aquestes condicions. Aquests boscos no només aturen la desertificació. També absorbeixen carboni. Entre el 1978 i el 2017, han capturat un 5% de les emissions industrials de CO₂ del país.

La Xina està liderant el combat contra la desertificació i la seva Gran Muralla Verda n'és un exemple per a altres països. Amb planificació i compromís, és possible revertir el dany ambiental. La carretera de 550 quilòmetres demostra que transformar deserts en boscos és una fita assolible. Aquest esforç global és essencial per protegir el futur del nostre planeta.

➡️ Natura ➡️ El Temps

Més notícies: