Gerro d'aigua freda amb els lloguers: el que molts no saben de la nova llei

El mercat del lloguer a Espanya passa per un moment crític. A les grans ciutats, els preus han assolit nivells inabastables per a la majoria. I al Govern no se li ha acudit res millor que modificar la Llei d'Habitatge, empitjorant encara més les coses.

La mesura estrella de la nova legislació és la limitació de les pujades anuals dels lloguers al 3%. Una decisió que, sobre el paper, semblava tot un alleujament per als llogaters. Per desgràcia, els seus efectes han estat més aviat contraris, ja que, malgrat el límit establert, hi ha buits legals que permeten als propietaris incrementar els preus fins a un 10%.

Els lloguers a Espanya, un problema que el Govern és incapaç de solucionar

No és cap secret que els preus de l'habitatge s'han convertit en un dels principals problemes a Espanya. El Govern ha estat incapaç de frenar l'augment vertiginós dels preus, molt per sobre del que han apujat els salaris. En definitiva, la bretxa entre el preu del lloguer i el que cobren els ciutadans no deixa de créixer.

Buscar un lloguer assequible a grans ciutats com Madrid, Barcelona o València s'ha convertit en una missió gairebé impossible per a moltes persones. Davant d'això, el Govern va vendre la nova Llei d'Habitatge com a solució màgica a tots els problemes. Per desgràcia, al final sembla que perjudicarà tant llogaters com propietaris.

Aquests últims ja estan més que acostumats a pagar els plats trencats del Govern, ja que sempre són a la diana. I tot això malgrat que se suposa que el dret a decidir lliurement sobre les seves propietats és fonamental en una democràcia consolidada. Pel que fa als llogaters, tampoc no estan en millor situació, perquè la Llei l'únic que els aporta és una falsa sensació de seguretat.

La lletra petita de la Llei d'Habitatge que perjudica els llogaters

Per als contractes vigents, la normativa estableix un límit a la pujada anual del 3%. Per exemple, si l'any 2023 pagaves 700 euros pel teu lloguer, el 2024 no hauries d'estar pagant més de 721 euros al mes. A simple vista, aquesta mesura sembla beneficiar els llogaters, però la veritat és que és un exemple més de com el Govern juga amb la lletra petita i les seves conseqüències.

La llei introdueix una sèrie de condicions que permeten als propietaris augmentar els lloguers fins a un 10% en determinades circumstàncies. Segons l'article 10.6 de la Llei d'Habitatge, això només serà possible si es compleixen tres condicions específiques: millores significatives a l'habitatge, rehabilitació energètica que garanteixi com a mínim un 30% d'estalvi en energia primària no renovable o reformes en accessibilitat. Així, si l'arrendador ha realitzat alguna d'aquestes actuacions, podrà aplicar una pujada de fins a un 10% sobre el lloguer previ.

Aquest marge addicional d'augment ha generat moltíssima controvèrsia. I és que molts llogaters han alertat que, sota el pretext d'aquestes “millores”, els propietaris han trobat la manera de saltar-se aquest límit. I no és estrany, perquè al capdavall es tracta d'una decisió lliure sobre els seus immobles.

A més, la llei no només contempla aquestes pujades en el cas d'obres i millores, també en contractes de llarga durada —deu anys o més—. Si el contracte se signa per un període llarg, amb una pròrroga opcional per a l'arrendatari, el propietari té el permís de pujar el lloguer més del 3%. En definitiva, el que a molts llogaters els semblava una bona mesura els ha acabat perjudicant més del que s'esperava.

Així doncs, no és només que el Govern torni a perjudicar els propietaris d'immobles, que no tenen la culpa de la manca d'oferta d'habitatges de lloguer. És que també acaba perjudicant els que pretén defensar: els llogaters. La nova Llei d'Habitatge, per tant, no ha aconseguit, ni sembla que hagi d'aconseguir a curt termini, frenar la pujada imparable dels preus de l'habitatge.