Una dona sorpresa davant d'ampolles de plàstic amb un símbol de moneda i mà en un cercle vermell.
CONSUM

Els supermercats d'Espanya que et paguen aquest 2025 per la teva ampolla de plàstic usada

Ampolles de plàstic a canvi de diners o descomptes en aquests supermercats

La teva ampolla de plàstic usada a canvi de diners. No sona malament, veritat? El sistema conegut com a reverse vending recompensa els consumidors per reciclar ampolles de plàstic i llaunes, ha començat a implementar-se en diverses regions del país. No obstant això, malgrat la seva aparença innovadora, sorgeixen preguntes sobre la seva eficàcia a llarg termini.

Una mà omplint una ampolla de plàstic amb aigua d'una aixeta.

Com funciona el 'reverse vending'?

El sistema és simple: les persones dipositen ampolles o llaunes buides en una màquina. Aquesta identifica l'envàs mitjançant el seu codi de barres, volum i pes. Un cop validat, el dispositiu emet una compensació, que pot ser diners o un val de descompte per utilitzar en l'establiment. Encara que sembla un pas cap a una major consciència ambiental, la implementació no està exempta de crítiques.

Pioners a Espanya

El 2018, la cadena de supermercats Spar va instal·lar la primera màquina de 'reverse vending' a Canàries, marcant l'inici d'aquesta tendència al país. Des de llavors, diversos establiments a les illes han adoptat aquesta iniciativa. A Gran Canària, els centres comercials El Tablero i La Ballena ofereixen als clients la possibilitat de reciclar els seus envasos i rebre una remuneració a canvi. A Tenerife, quatre supermercats La Hucha van implementar aquestes màquines el 2019, oferint una compensació de tres cèntims per envàs, bescanviable en productes del supermercat.

Façana d´una botiga Spar decorada amb garlandes i llaços vermells amb un cercle que mostra ampolles d´aigua i monedes.

Expansió a nivell nacional

La implementació d'aquestes màquines no es limita a Canàries. Regions com Saragossa, La Rioja, Biscaia, Astúries, Pontevedra, Toledo, Catalunya, Múrcia, Jaén, Sevilla i Cadis també han incorporat el 'reverse vending' en diversos establiments. Aquesta expansió reflecteix un compromís creixent amb el reciclatge i la sostenibilitat a tot el país.

A més dels supermercats regionals, grans cadenes europees com Lidl i Aldi han començat a implementar aquestes màquines, especialment en països com Irlanda. En el cas de Lidl, la compensació és de 10 cèntims per unitat dipositada, amb un màxim de dos euros. Encara que a Espanya la seva presència encara és limitada, s'espera que, amb el temps, més establiments adoptin aquesta pràctica.

Funcionament de les màquines

El procés per reciclar en aquestes màquines és intuïtiu. L'usuari ha d'introduir els envasos un a un, assegurant-se que el codi de barres estigui visible perquè la màquina pugui identificar el tipus d'envàs. Després de verificar el volum i el pes, la màquina emet una compensació. Aquesta pot ser en forma de diners o d'un val de descompte per utilitzar en l'establiment.

El reverse vending planteja diversos interrogants. Encara que promou el reciclatge, el sistema depèn de la disposició dels ciutadans i la instal·lació d'infraestructures adequades. En moltes regions d'Espanya, aquest tipus de màquines són encara escasses, cosa que limita la seva accessibilitat. A més, l'incentiu econòmic, encara que simbòlic, podria no ser suficient per motivar un canvi massiu en els hàbits de consum.

D'altra banda, aquest sistema no aborda de manera integral el problema de l'excés d'envasos. Si bé facilita el reciclatge, no fomenta directament la reducció de residus en origen, que és la veritable solució sostenible. Crítics de la mesura argumenten que podria desviar l'atenció de polítiques més ambicioses. Consideren que s'ha d'apostar per la promoció d'envasos reutilitzables o la prohibició de plàstics d'un sol ús.

Un canvi obligat per Europa

La implementació d'aquestes màquines respon, en gran part, a les directrius europees sobre economia circular i gestió de residus. Europa busca que els països membre assoleixin altes taxes de reciclatge i redueixin la contaminació plàstica. No obstant això, aquestes mesures han estat qüestionades per ser més reactives que preventives, enfocant-se en el final del cicle de vida dels productes i no en el seu disseny o producció.

➡️ Consum

Més notícies: