Les llars amb més renda gasten un 18 % més en classes particulars a Espanya

Així ho posa de manifest l'estudi L'educació a l'ombra a la península Ibèrica, impulsat per l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb la Fundació Europea Societat i Educació. La investigació conclou que aquest reforç escolar pot amplificar les desigualtats educatives, ja que suposa un cost d'oportunitat més gran per a aquelles famílies amb menys recursos. 

Les llars que declaren una situació financera més folgada gasten un 18 % més en classes particulars que aquelles que manifesten dificultats per arribar a final de mes. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi L'educació a l'ombra a la península Ibèrica, de l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”. 

L'estudi revela una bretxa tant en la probabilitat d'assistir a classes particulars com en la despesa destinada a aquestes en funció del poder adquisitiu de les famílies. Així, el percentatge d'estudiants que assisteix a classes particulars varia del 23,1 % en les llars amb una economia més ajustada al 25,6 % en aquelles amb més recursos. Això suposa que, encara que una part significativa de les famílies amb dificultats econòmiques recorre també a les classes privades, la despesa en aquest recurs implica un cost d'oportunitat més gran, ja que pot comportar la reducció del pressupost en altres partides. 

L'enquesta realitzada a Espanya, de 2024, es va aplicar en línia a una mostra de 2.500 pares, mares o tutors de tot el país amb fills de 6 a 18 anys escolaritzats en educació primària, educació secundària obligatòria o educació postobligatòria. 

Les classes particulars com a factor de desigualtat educativa

Tenint en compte l'impacte potencial de les classes particulars en els resultats acadèmics, la investigació assenyala que l'accés desigual a aquest tipus de reforç pot amplificar les desigualtats educatives preexistents, a més d'imposar una pressió financera més gran sobre famílies amb baixos ingressos, que és possible que destinin un percentatge més alt dels seus recursos en comparació amb les llars més acabalades. 

De fet, els investigadors destaquen que l'evidència prèvia demostra que els ingressos familiars i el nivell educatiu dels pares tenen un paper significatiu en el rendiment acadèmic dels fills. Segons les dades de les Estadístiques de la UE sobre ingressos i condicions de vida (SILC) de 2019, a Espanya, els nens els pares dels quals van cursar estudis superiors tenen entre un 70 i un 80 % de possibilitats de cursar també estudis superiors. En canvi, aquesta probabilitat cau dràsticament per sota del 30 % entre els nens els pares dels quals no van completar l'educació secundària inferior. 

Radiografia de les extraescolars a Espanya

La investigació indica que el 25 % dels estudiants de 6 a 18 anys a Espanya rep classes particulars fora del sistema educatiu formal. En termes absoluts, al voltant d'1,4 milions d'estudiants rebien el 2024 suport educatiu complementari al nostre país.  D'altra banda, el temps mitjà setmanal dedicat a aquest reforç educatiu és de tres hores i la despesa mensual mitjana per estudiant se situa en 97 euros, amb les matemàtiques com la matèria que concentra la major part del pressupost. 

Des del punt de vista econòmic, el mercat de les classes particulars a Espanya mou més de 148 milions d'euros mensuals, és a dir, uns 1.480 milions d'euros anuals. 

Pel que fa a les característiques d'aquest tipus de recurs, la prevalença de les classes particulars varia de manera significativa segons l'etapa educativa. El seu ús és reduït en el primer cicle de primària (13,2 %), augmenta al llarg de l'ensenyament general i arriba al màxim al batxillerat (35,6 %). Segons els autors, aquesta major freqüència reflecteix la importància que les famílies atribueixen a aquesta etapa educativa, caracteritzada per la presència de proves acadèmiques amb implicacions decisives per als itineraris educatius posteriors. 

L'enquesta destaca que les assignatures amb més demanda de classes particulars són anglès, que ocupa la primera posició (52,7 %), i matemàtiques (40,2 %), mentre que llengua (11,5 %), física (10,9 %) i química (8,4 %) presenten percentatges sensiblement menors; en aquestes últimes, l'accés depèn en més gran mesura del rendiment, a diferència de l'anglès. La majoria de les classes s'imparteixen en centres d'ensenyament (53,3 %) i, en menor mesura, al domicili de l'estudiant (21,4 %). El format predominant és el de classes grupals, que representen aproximadament el 60 % dels casos, davant de les classes individuals, que suposen el 25,3 %. 

La raó principal que porta a apuntar un estudiant a classes particulars són les seves dificultats amb la matèria en qüestió (28,6 %), seguida de les limitacions de les famílies per ajudar els seus fills a casa (24,9 %). Així mateix, els estudiants amb necessitats educatives especials o problemes conductuals presenten una incidència especialment elevada, que arriba a assolir el 48,8 %. 

Aquests resultats suggereixen que les famílies recorren majoritàriament a aquest reforç educatiu com a mecanisme de suport complementari quan els estudiants presenten dificultats per obtenir bons resultats acadèmics. 

Compromís amb l'educació com a motor social 

La Fundació ”la Caixa” té un ferm compromís amb l'educació com un dels motors socials més rellevants. A través de programes com CaixaProinfancia desenvolupa i implementa un model d'acció social i educativa integral que contribueix a millorar les oportunitats de desenvolupament social i educatiu de nens i adolescents en situació de vulnerabilitat amb eines com el reforç educatiu o l'equipament escolar. Igualment, mitjançant EduCaixa, posa a disposició dels equips directius de les escoles, el professorat i l'alumnat múltiples recursos per fer l'aprenentatge més ric, més significatiu i més integral.