Arrenca BNEW 2023, l'esdeveniment híbrid i disruptiu més gran de la nova economia
DFactory Barcelona, el major ecosistema d’indústria 4.0 del sud d’Europa, acull BNEW 2023, la setmana de la nova economia que connecta sectors claus com la sostenibilitat, mobilitat, talent, salut, proptech i la indústria digital
La quarta edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), ha arrencat avui de la mà de més d’un centenar d’experts que han compartit amb tots els assistents les seves experiències i oportunitats en relació a la seva professió, abastant així diferents àmbits de la nova economia. L’esdeveniment, que es desenvolupa presencialment a l’emblemàtic edifici DFactory Barcelona, tot i que també es poden seguir de forma remota totes les conferències gràcies a la seva naturalesa híbrida, ha presentat diversos aspectes relacionats amb les noves oportunitats socioeconòmiques en la seva primera jornada.
Acte inaugural de la 4a edició
L’esdeveniment ha començat a les 9:30 h amb un acte inaugural en el qual han participat el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; el secretari d’empresa i competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Albert Castellanos; el tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls; el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, i la directora general de l’entitat, Blanca Sorigué.
Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha donat la benvinguda a tots els representants polítics i al públic presencial i online que participen en la tan esperada quarta edició del BNEW. Sorigué, en les seves paraules de benvinguda, ha destacat la importància del BNEW com a epicentre de noves oportunitats: “Ens omple de satisfacció ser, un any més, un esdeveniment únic que permet a tots els assistents potenciar els seus negocis, realitzar networking entre empreses de diversos sectors, i ser un focus d’aprenentatge empresarial, professional i de talent. A la segona planta del DFactory tenim a 80 startups que, a través de pitches, ens presenten les seves idees disruptives i innovadores, amb l’objectiu d’interactuar, connectar i oferir els seus coneixements a totes les empreses interessades”.
Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB, ha presentat les qualitats del DFactory Barcelona com a hub disruptiu on celebrar el BNEW: “Els edificis poden ser únics pel que passa dins d’ells. DFactory Barcelona és la fàbrica del futur, el principal node de la indústria avançada i connectada del sud d’Europa, on conflueixen diverses tecnologies del present i futur, com són: la IA, l’IoT, la robòtica, sensòrica, la Impressió 3D, etc. Aquí treballen més de 30 empreses i startups amb l’objectiu de seguir creant oportunitats per a la indústria”.
En el seu lloc, Albert Castellanos, secretari d’empresa i competitivitat de la Generalitat de Catalunya, ha destacat que “BNEW va sorgir d’un context molt particular, d’una pandèmia que no esperàvem ni estàvem preparats per afrontar. La seva creació va ser una reposada valenta per ser una fàbrica d’oportunitats en un moment complicat, i ha estat el bressol de projectes innovadors i custodi d’aquest principi d’inconformisme industrial”.
Jordi Valls, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, ha afirmat que “quan va néixer el Consorci de la Zona Franca tenia un objectiu central, el Real Estate. Actualment, en té un altre: fabricar innovació”. Valls afegeix que “Barcelona té la capacitat de vincular l’acadèmia, el sector privat i el sector públic. Una combinació d’actius que propicia la creació i generació de riquesa al nostre territori. En aquesta línia, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha assumit un alt risc que, com a ciutat, hem d’assumir, i així fomentar l’esperit de la capital per consolidar els centres de recerca i augmentar la diversificació de la nostra economia”.
L’acte inaugural ha acabat amb la intervenció de Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya, qui ha ressaltat que “ja no hi ha vella economia, tot es va renovant i és impossible aturar-se. No et pots quedar en un lloc: o avances o t’extingeixes. La COVID va ser la major crisi sanitària de l’últim segle d’Europa, un fet que ens ha obligat a repensar-ho tot. Ens hem d’adaptar a tot allò que succeeix i això passa per canviar, i la nova economia, així com la captació de talent per a aquells professionals que volen treballar a Catalunya, és clau per a aquest procés”.
Els 4 dies de celebració del BNEW compten amb 7 verticals que tenen un impacte elevat en la transformació digital a escala global. Els panells i les activitats corresponents als verticals Digital Industry, Mobility, i Sustainability es duen a terme els dies 2 i 3 d’octubre, mentre que les conferències i debats corresponents a Proptech, Health i Talent tenen lloc durant els dos dies següents, 4 i el 5 d’octubre. Durant els diversos actes que han tingut lloc en el dia d’avui, s’ha debatut sobre la digitalització de la indústria, smart cities, noves tecnologies com el Big Data, IoT o l’automatització, la descarbonització de la mobilitat i energies renovables.
La transformació digital de la indústria i la logística
La jornada ha començat intensament amb el vertical Digital Industry. La sessió destacada ha estat ‘Indústria digitalitzada i connectada’ on s’ha explorat com l’automatització, la intel·ligència artificial i la IoT estan transformant la fabricació i la logística. La ponència ha estat moderada per Neus Olea, responsable del Departament Tècnic i Relacions Externes a AEBALL / UPMBALL (Associació Empresarial i Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i Baix Llobregat). Ha comptat amb els ponents Antonio Sánchez González, CEO a AsorCAD Engineering; Xavier Riba, Managing director a NNOVAE; Ismael Sancha, director d’Operacions i Estratègia en NEXIONA i Jordi Cruz, CEO en ZENTINEL MDS.
Segons Antonio Sánchez, “si les empreses no s’actualitzen i utilitzen les noves tecnologies estan perdent competitivitat en el mercat”. Per la seva banda, Xavier Riba afirma que “la digitalització permet avançar en entorns més eficients. Digitalitzar és connectar, evolucionar i maximitzar els resultats”. D’altra banda, segons Ismael Sancha, “la indústria 4.0 genera volums molt grans de dades, la dificultat rau a governar la dada i extreure conclusions en temps real que siguin aplicables a l’operativa”. Finalment, Jordi Cruz destaca que “és important anar pas a pas en la digitalització. Si generem una gran disrupció de cop pot ser contraproduent”.
Octubre del 2023: data clau per descarbonitzar l'economia
Una altra de les sessions destacades, en aquest cas del vertical Sustainability, ha estat la titulada ‘octubre 2023: una data clau per a les empreses en el camí cap a una economia descarbonitzada’, on s’ha detallat que, a partir de l’octubre, entra en vigor l’eliminació progressiva de l’assignació gratuïta de drets d’emissió per a les empreses europees. La ponència, organitzada pel BWater Sponsor Àrea Metropolitana de Barcelona, ha estat presentada per Núria Casas i moderada per Héctor Santcovsky, director de l’Àrea Social i Econòmic en aquesta entitat. La sessió ha comptat amb la participació de distingits professionals, entre ells Núria del Pozo i Estop, responsable legal a la Fundació Empresa i Clima; Jordi Priu, CEO a MMM i Rubén Gil Prado, director del Departament d'Estudis en Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya.
Segons Núria del Pozo, “hi ha una infinitat de normes que s’estan produint a la Unió Europea per aconseguir ser una zona lliure d’emissions, i aquestes passen per fer pagar a les empreses per contaminar. A més, adverteix que el sector del cement i el de l’hidrogen seran els més afectats per aquesta normativa”. D’altra banda, segons Jordi Priu, “competir contra països on aquestes regulacions no existeixen, com per exemple la Xina, pot ser una oportunitat per innovar i crear noves oportunitats de negoci. En el nostre cas, hem apostat pel sector energia”. Per últim, Rubén Gil ha alertat que “el 70% de residus del món els generen el sector de la construcció i, en aquest sentit, queda molt marge de millora i, en aquesta línia, l’administració no només ha d’ajudar les grans empreses sinó també les petites i mitjanes constructores”.
Solucions per a la transició a una mobilitat sostenible
Amb el títol ‘Solucions per a la descarbonització de la mobilitat’, el vertical Mobility ha presentat els reptes per a la transició cap a models de mobilitat sostenible rellevants en les diferents formes de transport. La sessió ha estat presentada per Elizabeth López i moderada per Jacobo Anaya, director d'estratègia i sostenibilitat al BBVA, empresa BEarth Sponsor d'aquesta nova edició. Els quatre ponents clau per debatre sobre aquest tema han estat Jordi Vila, cap de Medi Ambient a Port de Barcelona; Isaac Centellas García, responsable de Divisió a Metro Madrid; Carlos González, director general a EMOVILI i Sílvia Martí, VP Corporativa, Comunicació Interna i Institucional a Moventia.
Segons Isaac Centellas, “els nous reptes passen per seguir afavorint una mobilitat més sostenible, en ciutats més intel·ligents i que pensem amb tots els agents des d’una perspectiva més social”. Per la seva banda, Jordi Vila ha presentat els tres reptes del Port de Barcelona: “la transició energètica basada en el foment de les energies renovables; l’electrificació dels molls i la descarbonització del transport terrestre i marítim del port de cara al 2050”. Segons Carlos González, “hem de coordinar aquesta mobilitat amb la necessitat d’un transport més elèctric, i per això cal adaptar les infraestructures de recàrrega al transport públic i els VTC”. Finalment, Sílvia Martí ha destacat “hem de tenir una estratègia global completa que permeti tenir una mobilitat de transport públic col·lectiu compatible amb el privat, millorant la sostenibilitat de tots dos”.
Aquesta cita única també té com a proposta de valor la creació d’espais per fer networking, compartir experiències i talent entre les moltes empreses, grans corporacions i startups que participen de forma presencial i remota en l’esdeveniment. BNEW és focus d’atracció d’empreses que vulguin compartir, connectar i conèixer talent de diversos sectors que tenen el denominador comú de la nova economia.
Més notícies: