El tresor més amagat de la ciutat de Barcelona: original i curiós

Al cor de Barcelona hi ha un secret ocult, una troballa per als locals i per a aquells visitants que vulguin descobrir racons únics de la capital catalana.

Dins el centre comercial de l'Illa Diagonal, hi ha un rellotge que capta l'essència del tempus fugit, és a dir, el pas del temps. Aquest no només marca les hores, sinó que conté en el disseny la reflexió de la fugacitat de la vida.

En aquest centre comercial hi ha un dels elements més originals de Barcelona. Es tracta d'un rellotge que desafia la normalitat i encapsula en si mateix el concepte del famós adagi llatí tempus fugit, el temps fuig. Aquest rellotge va ser una creació del dissenyador Javier Mariscal, que va sorgir a consciència amb la inauguració del centre comercial el 1993, per encàrrec d'una coneguda companyia d'assegurances.

Els números d'aquest rellotge de Barcelona ‘s'escapen’

Tots els números del rellotge, excepte el 6, estan fosos en bronze, mentre que l'esmentat 6 està fet de marbre. Una de les característiques més destacades d'aquesta obra és la representació literal del temps escapant, evidenciada per la col·locació dels números. Mariscal explicava que els números, de diferents mides i formes, semblen despenjats en alguns casos per “un estrany virus que els ha provocat unes transformacions”.

Aquesta singularitat es reflecteix en la disposició dispersa dels números. El tres reposa a la paret dreta, el 6 se situa a les escales de l'entrada, el 9 és fora del rellotge i el 12 resideix al sostre. Aquesta obra, creada a l'època de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, convida a reflexionar sobre la fugacitat del temps i la relativitat de la seva percepció.

Barcelona no ha espremut aquest monument

Situat al número 168 del carrer Numància, aquest rellotge ha passat desapercebut en general, rebent escassa fama. No obstant això, la seva història i el que representa el fan molt atractiu.

Potser caldrà que Barcelona torni a acollir un esdeveniment de l'envergadura dels Jocs Olímpics perquè recuperi la rellevància que va tenir en el passat. Tota una pena, ja que, en un sol cop d'ull, aquells que ho apreciïn podran captar el concepte de la fugacitat del temps en una obra única.