Europa Press Què va ser l'11M i quines són les incògnites sense resoldre?
L'11 de març de 2004 va tenir lloc l'atemptat més gran en la història d'Espanya, que es va saldar amb 192 morts i més de 1.800 ferits
Aquest dilluns es compleixen 20 anys de l'atemptat més gran registrat a Espanya, l'11 de març del 2004. Onze bombes repartides per quatre trens diferents de Madrid van aconseguir sembrar el pànic a la capital. Aquells explosius van deixar 192 morts i 1.800 ferits, amb unes imatges que tristament han quedat al record del país.
L'11M continua estant molt present a la memòria de milions d'espanyols. Encara avui se segueix homenatjant les víctimes d'aquest acte terrorista. L'última mort va ser el 2014, després d'estar 10 anys en coma una de les víctimes.
Les primeres hores després de l'atemptat van estar marcades per la incertesa. Van circular diverses versions, on en un primer moment es va intentar vincular ETA de manera interessada, però les investigacions ràpidament van enfocar l'atenció cap a radicals gihadistes. Això sí, no es va acabar de descobrir com va passar tot.
La policia en localitzaria set en un pis de Leganés el 3 d'abril del 2004. No van dubtar a immolar-se en ser descoberts i en aquella explosió també perdria la vida un agent. Elevaria així el nombre de morts a 193.
Tot i això, se sap que hi hauria hagut un terrorista més que va col·locar bombes en motxilles als trens l'11M. Aquesta última persona no ha estat identificada avui dia, es va investigar diversos sospitosos, però no es va poder provar la implicació de cap d'ells. És una de les coses que encara no s'han resolt del cas.
Tampoc no se sap, d'altra banda, qui va ser el líder de l'operació. Durant els anys passats van sorgir molts noms, alguns fins i tot s'havien atribuït l'atac com a seu. Tot i això, la Sala del Tribunal Suprem va considerar que no hi havia proves suficients per atribuir l'autoria intel·lectual dels actes a cap d'ells.
Es tracta de coses que encara queden per resoldre, i molts ja no esperen que passi. Això sí, les investigacions sobre els atemptats continuen obertes, actualment estan dirigides pel jutge Eloy Velasco.
L'11M va treure el costat més solidari de Madrid
Cap ciutat no està preparada per fer front a un atemptat d'aquesta envergadura. Però només produir-se les explosions, els veïns de Madrid no van dubtar a prestar la seva col·laboració. Les lliteres, les ambulàncies i els equips de rescat resultaven insuficients.
Van ser hores de molta angoixa durant el matí de l'11M, on la ciutadania es va implicar al màxim. Sanitaris, policies i bombers no eren capaços de donar abast. Però van sorgir milers de voluntaris disposats a donar un cop de mà en tot allò que fos necessari.
Els ciutadans van intentar acompanyar amb mantes i llençols els ferits que s'acumulaven al costat de les vies del tren. Els taxis, autobusos urbans i particulars van haver d'exercir d'ambulàncies provisionals i van desplaçar els ferits fins als centres hospitalaris.
En una jornada normal, a Madrid se solen recollir al voltant de 500 bosses de sang. Però durant l'11 i el 12 se'n van arribar a recol·lectar més de 5.000. La feina desinteressada de tantes persones també els va fer mereixedors d'un record.
A la Porta del Sol es poden llegir en una placa unes paraules d'enorme afecte i admiració. "Madrid agraït a tots els que van saber complir amb el seu deure a l'auxili a les víctimes dels atemptats de l'11 de març del 2004. I a tots els ciutadans anònims que les van ajudar", diu.
En aquest missatge per l'11M també es recull que “el record de les víctimes i l'exemplar comportament del poble de Madrid romanguin sempre”.
El poble va condemnar els atemptats de l'11M
La consternació es va apoderar de tot un país que no trobava consol després del que acabava de passar. Allò no va impedir que l'endemà milions d'espanyols sortissin al carrer condemnant aquell atemptat. Les xifres de la Policia van elevar la participació fins als 11 milions de persones, dels quals dos milions van ser a Madrid.
Durant la manifestació es van poder escoltar proclames com "Espanya, unida, mai no serà vençuda" o "No estem tots, en falten 200".
Ja han passat 20 anys, però el poble no oblida el que va passar aquell matí de l'11 de març a Madrid.
Més notícies: