Les presons catalanes, al límit: augment dràstic de les agressions a funcionaris

Els funcionaris de presons insisteixen: la violència a les presons catalanes arriba a proporcions molt preocupants. Ja han demanat la dimissió de la consellera Ubasart en dues ocasions. I ara posen xifres a la situació amb un informe estadístic amb dades extretes del Departament de Justícia. "Més d'un treballador és agredit diàriament", diuen.

CSIF exposa les dades

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) publica el seu informe estadístic anual. Les dades són oficials i, sobretot, preocupants. Ja sigui en agressions, incidents, incidents greus o agressions sexuals, tots els indicadors han pujat.

Així, per exemple, freguen els dos treballadors diaris que han patit agressions, que en total són 528 agressions durant l'any passat. Els incidents pugen fins als 703 i aquí sí que arriben a la xifra de dos incidents diaris. Preocupa especialment l'augment de la intensitat de la violència d'aquests incidents.

Pel que fa a l'any passat, els incidents greus i més violents s'han disparat fins al 54,4%. Això dona una xifra de 86 incidents d'alta intensitat, que es tradueix en 105 funcionaris agredits de manera greu o molt greu. D'altra banda, les agressions sexuals es desboquen i es tripliquen respecte al 2022. Per a CSIF, "constitueix una altra dada esgarrifosa d'aquest informe, ja que s'han comptabilitzat fins a 17 incidents d'aquest tipus quan el 2022 en van ser 6".

Problemes amb els interns psiquiàtrics

Per presons, les més conflictives són les mateixes del davant: Brians 1, Brians 2, Joves i Quatre Camins. CSIF posa l'accent a la situació de Joves. L'augment d'incidents en aquesta presó preocupa especialment per ser el centre amb menys interns de tot Catalunya. Una cosa que porta els funcionaris a concloure que és la presó dels “més inadaptats i violents”.

Finalment, denuncien el problema particular que tenen amb els interns amb patologies psíquiques. "Des de CSIF, fa anys que denuncien la gran quantitat d´interns amb patologies psiquiàtriques que conviuen en mòduls ordinaris amb la resta de la població". I assenyalen com a "evident" la manca d'inversió conjunta dels Departaments de Salut i Justícia per habilitar més unitats psiquiàtriques.

Amb tot, es confirma la dinàmica que els funcionaris descrivien des de fa mesos. De moment, el divorci amb les autoritats polítiques és màxim. La consellera Ubasart i el Departament de Justícia no se n'han pronunciat.