Una dona amb expressió de sorpresa, amb les mans a les galtes, davant d?un fons de fitxes de lletres, amb un globus de pensament que conté una bandera d?Espanya i un signe d?interrogació.
ACTUALITAT

Aquesta és la paraula comuna que en català es pot dir de moltes maneres diferents

Descobreix com un simple aliment té més de deu noms diferents a algunes regions d'Espanya

El català és una llengua plena de matisos i variacions, amb una riquesa lingüística que la fa única al món. A diferència d'altres idiomes, on una paraula pot tenir un únic terme, en català un concepte pot tenir més de deu noms diferents.

Això reflecteix la diversitat cultural i lingüística de les regions on es parla, com Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, o Andorra. Avui explorarem una d'aquestes curiositats que ens ofereix el català: les múltiples maneres de trucar a un element quotidià a la cuina, la patata.

La paraula comuna que canvia segons la regió

La paraula 'patata' en català es converteix en un exemple de com una mateixa cosa pot tenir diferents denominacions segons la regió. Aquest tubercle, tan estimat a les cuines, des de les clàssiques patates braves fins a acompanyar plats de carn, té més de deu noms diferents en català, segons informa Crónica Global.

Una persona seleccionant papes en un mercat, col·locant-ne algunes en una bossa de plàstic.

A les zones de València i Balears, se'l coneix no només com a patata, sinó també com pataca i patana. No obstant, això és només el començament de la llista.

Els lingüistes han identificat altres variants com 'trumfa', 'trumfo', 'creïlla', 'queraïlla', 'nyàmera', pa porcí i rapa de porc. Encara que aquests últims no es refereixen exactament a la creïlla en si, són termes que reflecteixen la riquesa i la varietat de l'idioma.

Un mapa lingüístic ric en matisos

La diversitat de termes per referir-se a la creïlla no és aleatòria; segueix un patró que es distribueix segons el territori. Al català oriental peninsular i el balear, patata és el terme predominant. Tot i això, a la zona de Tortosa i Castelló, pataca és més comú.

En gran part del territori valencià, s'utilitza 'queraïlla' i els seus derivats, com 'creïlla'. D'altra banda, al Rosselló, una regió a França on es parla català, la paraula 'tòfona' és la preferida per a aquest tubercle.

Papes senceres i en rodanxes sobre una superfície de fusta amb un emoji sorprès a la cantonada.

El català és una llengua viva, en evolució constant, que es nodreix de la seva diversitat interna. Les diferents maneres de referir-se a una cosa tan comuna com una patata ens conviden a reflexionar sobre la riquesa cultural i lingüística.

➡️ Actualitat

Més notícies: