@totesmoutv3, e-Notícies, m-gucci L'odissea de la Clara, la catalana que va en transport públic amb cadira de rodes
La noia, que viatjava amb cadira de rodes, ha denunciat públicament els fets en una entrevista, amb la intenció de revertir aquesta situació
En els darrers temps, la societat en què vivim ha intentat adaptar-se als grups de població més vulnerables. Tot i això, encara queda molt camí per recórrer, ja que la majoria de persones que pateixen diversitat funcional no poden gaudir de les mateixes oportunitats. Avui dia alguns serveis públics no estan correctament adaptats a aquests col·lectius, que tenen dret a fer-ne ús sense cap problema.
El programa Tot es Mou de TV3 ha entrevistat la Clara Macaya, una noia catalana amb cadira de rodes. La qual ha denunciat públicament la seva desafortunada experiència mentre intentava viatjar de Vic a Reus amb transport públic, el 22 de desembre passat. Un recorregut de tres hores es va convertir en un periple de 12, que ni tan sols li va servir per arribar al seu destí.
De Vic a Reus amb cadira de rodes
Tot va començar a l'estació d'autobusos de Vic a les 9:15. La Clara explica que havia reservat amb l'antelació exigida una plaça per poder accedir a un autocar adaptat, que la portaria a Barcelona. Desafortunadament, "no ho estava".
En negar-se a concedir-li el full de reclamacions, va decidir trucar a la companyia, que el va instar a esperar el següent bus adaptat. Finalment, a les 10:45 va poder emprendre el seu trajecte cap a l'estació de Sagrera, on havia d'accedir a un tren per arribar a Sants. Tot i això, aquí es va trobar amb un nou impediment: l'ascensor de baixada a l'andana no funcionava.
Després d'una hora d'espera, va aconseguir que un taxi l'acostés fins a l'estació de Sants, des d'on partia el tren cap a Reus. En arribar, va topar exactament amb el mateix problema. L'ascensor per baixar a la via corresponent estava avariat.
En aquell moment ja havia perdut el tren. Des de l'estació van decidir canviar els trens d'andana, per tal que pogués accedir a un mitjançant un ascensor funcional. Quan finalment va arribar, li van negar l'accés perquè "el tren era més car que el bitllet que jo havia comprat".
"Malgrat que hi ha un reglament europeu que estableix que les persones amb diversitat funcional tenim dret a comprar el bitllet dins del tren sense tenir cap mena de recàrrec", explica la noia i lamenta que "no se'm va garantir aquest dret". Seguidament, va haver de tornar a esperar durant dues hores un tren adequat a l'import del seu bitllet, programat per a les 18:45.
Un cúmul de problemes
D'aquesta manera, després de nou hores des de l'inici de la travessia, va aconseguir pujar a un tren que la portaria fins a la seva destinació. No obstant això, en aquell precís instant va topar amb el seu últim obstacle.
"Em van dir que no podia baixar a Reus per un tema de l'andana i que per la meva seguretat havia de baixar a Tarragona", relata la Clara. Finalment, va trucar al seu pare perquè passés a buscar-la a l'estació de Tarragona, on va acabar aquesta odissea de 12 hores.
La Clara assegura que sent "molta ràbia perquè veus com no tens garantits uns drets tan senzills com el dret a la llibertat de moviment". A més, assenyala que requereix "molta planificació" i, per tant, "no pots improvisar a la teva vida". Finalment, conclou admetent que "li genera molta ràbia i impotència, per més que ho reservi no serà garantia de res, sempre hi ha moltes traves".
En exposar els fets, la noia pretén fer arribar aquesta denúncia a les autoritats competents, perquè es prenguin les mesures pertinents.
Més notícies: