El nou pòdium en què Barcelona ocupa el primer lloc a tot Europa

Barcelona ha batut un nou rècord. Tal com apunta un estudi impulsat per la Generalitat, Barcelona té la “millor dotació comercial” de grans ciutats europees. En total, la Ciutat Comtal té uns 1.382 locals per quilòmetre quadrat.

Aquesta investigació sobre la morfologia comercial de set grans ciutats que sumen més de 20 milions d'habitants ha apuntat que Barcelona és la ciutat amb l'espai comercial més gran.

A diferència de Barcelona, a Madrid s'hi acumulen 391 locals per quilòmetre quadrat. En canvi, a París són 306, 214 a Lisboa, 144 a Londres, 100 a Milà i, finalment, 50 a Munic. A la capital catalana, però, hi ha fins a 62.000 locals i establiments actius. Això suposa uns 3,65 per cada 100 habitants, segons destacava TimeOut.

Barcelona, la ciutat d'Europa amb més botigues

A més, pel que fa a tipus de negoci, Barcelona té fins a 4.195 botigues de roba i uns 5.698 locals de restauració. D'aquesta manera, Barcelona es converteix a la ciutat amb més botigues de roba i la segona en restauració, només darrere de Madrid.

Aquestes dades apunten que tota la població de Barcelona té un eix comercial a menys d'un quart d'hora a peu, cosa que no passa a les altres ciutats del rànquing. A més, aquest estudi ha classificat 66 dels eixos comercials com de primer ordre.

Barcelona té fins a 39 mercats municipals —molts reformats i molt competitius—, mentre que Madrid en té 45, Lisboa, 25; Milà, 21; Londres, 9; París, 5, i Munic, 4 mercats municipals.

L'estudi, segons el mix comercial de cada ciutat, diferencia entre diversos models urbans segons la concentració de l'oferta de productes no quotidians. A banda de Barcelona i Madrid, on l'abundància d'aquests comerços permet una xarxa d'oferta comercial àmplia, s'observen dues realitats diferents.

D'una banda, a ciutats com Londres, Lisboa o París, hi ha grans centres comercials que amplien l'oferta de productes no quotidians més enllà del centre urbà. De l'altra, a ciutats com Munic i Milà, l'oferta de productes no quotidians es concentra principalment al centre urbà.

La Generalitat de Catalunya ha assegurat que aquestes dades “reforcen” la idea que Barcelona es pugui convertir en la Primera Capital Europea del Comerç de Proximitat.