Xavier Rius Musulmans demanen la seva casella del 0,7 a la declaració de la renda
El col·lectiu musulmà d'Espanya denuncia ajuntaments no sensibles i volen que també es pugui donar el 0,7% de l'IRPF a la seva religió
Musulmans i evangèlics han demanat a l'Estat espanyol que el seu col·lectiu es pugui incloure també a la Declaració de la Renda. En el cas de l'església catòlica, els fidels que ho desitgin poden destinar el 0,7% de l'IRPF, i per això altres religions demanen poder fer el mateix.
Les peticions no s'acaben aquí i des de la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (FEREDE) denuncien que encara hi hagi "discriminacions". La jubilació dels pastors protestants, l'establiment de llocs de culte o les escoles, en són algunes. En el cas dels pastors protestants, asseguren que arrosseguen una "discriminació" des de la dictadura franquista. Va ser llavors quan se'ls va prohibir cotitzar a la Seguretat Social. No van poder normalitzar la situació fins ben entrat el 1999. Tot i això, segueixen sense considerar la seva situació justa i equiparable a la d'altres líders religiosos i, per això, la petició "urgent" d'un Reial decret que arregli la situació.
Les "greus limitacions" dels evangèlics
Paral·lelament, els evangèlics denuncien "greus limitacions" a l'establiment de llocs de culte de minories religioses, i, els protestants, que en algunes ciutats els tanatoris i cementiris només tinguin capella catòlica. Més enllà d'aquestes peticions, des de la FEREDE també admeten que el 2023 ha estat un any d'èxits. La millora del dret dels presos de les presons d'Euskadi al'assistència religiosa evangèlica o que a Madrid se celebri el 31 d'octubre el Dia de la Reforma Protestant, alguns exemples.
De la mateixa manera, la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE) ha destacat que el 2023 ha estat un any en què s'ha mantingut un diàleg "fluid i constructiu" amb el Gobierno. Tot i així, detecten traves en alguns col·legis públics en relació amb l'ensenyament religiós islàmic. També a la "manca de voluntat política" d'alguns municipis que "no són sensibles" a les peticions dels seus veïns musulmans.
Imatge de fitxer d'un cementiri | ACN
2023, un any dur per a la comunitat jueva
La comunitat jueva, per part seva, és una de les més crítiques i afectades per la situació internacional i alerten preocupats sobre l'augment de l'antisemitisme. Les comunitats jueves d'Espanya lamenten que s'hagi acomiadat l'any com "mai" no s'imaginaven, ja que el 2023 "marca un capítol més de mort i trauma".
La Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE), assegura que "no esperàvem que un pogrom antisemita, sàdic i cruel de la magnitud que vam veure el 7 d'octubre, pogués succeir. No esperàvem que l'odi cap als jueus emergís i causés la més gran massacre des de l'Holocaust". Davant la situació, des de la FCJE demanen que es prenguin mesures per "educar" i "eradicar l'antisemitisme d'una vegada per totes".
Més notícies: