Els dies importants, Catalunya Ràdio
Ricard Ustrell i Francesc Garriga han liderat un especial informatiu imbatible amb més de 13 hores de directe.
La ràdio és el mitjà per excel·lència quan el que es busca és immediatesa informativa i precisió dinsdel relat trepidant de les jornades importants. L'equip d'informatius de Catalunya Ràdio, capitanejat per Ricard Ustrell i Francesc Garriga, ha demostrat saber mesurar molt bé el pols de l'actualitat, sent l'opció preferida els dies destacats. Tot i els mesuraments arcaics de les audiències radiofòniques, que atorguen consistentment el lideratge a RAC1, en moments clau els catalans saben perfectament quina emissora sintonitzar per estar informats amb rigor i profunditat, sense haver de sacrificar-ne el ritme.
En les darreres hores, Catalunya Ràdio ha brindat una cobertura informativa exemplar, que ha sobresortit per sobre de qualsevol altra oferta radiofònica del país. La tornada a Catalunya i la posterior desaparició de Carles Puigdemont, i la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, han estat el teló de fons d'una programació especial de més de 13 hores de directe. Una marató radiofònica on Catalunya Ràdio ha marcat el tempo d'una jornada històrica per a Catalunya.
Reporters desplegats per tot el territori, anàlisi i informació en temps real, i un ritme narratiu que ha mantingut l'audiència enganxada, han estat només alguns dels ingredients d'una cobertura que deixa clar que quan són dies importants, Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya, no té competència.
RAC1, sens dubte una emissora amb una audiència consolidada, s'ha vist superada qualitativament en aquest terreny, mostrant que a les grans cites, el pes de la ràdio pública fa que Catalunya Ràdio sigui el fòrum al qual acudeixen els catalans. En aquestes hores crucials, ha quedat demostrat que els oients confien a la ràdio pública per obtenir una visió detallada i precisa dels esdeveniments, per sobre de l'espectacularització i la velocitat a què ens té acostumats el panorama mediàtic. Tot plegat sense perdre el ritme radiofònic, el veritable punt fluix del seu principal competidor, Jordi Basté.
Ricard Ustrell, mestre del ritme
Ricard Ustrell, amb la seva habilitat per controlar els timings, juntament amb Francesc Garriga i la resta de l'equip, han aconseguit una sintonia perfecta entre el rigor informatiu i el dinamisme, desmentint qualsevol percepció que la informació profunda i ben elaborada ha de ser necessàriament avorrida o lenta. Han demostrat que es pot mantenir l'interès sense sacrificar l'exactitud i la serietat que exigeix allò públic.
El joc de sintonies, els carrusels de connexions, els silencis ben col·locats i l'emissió íntegra i imperial de l'himne de Catalunya al clímax de la jornada: Ustrell practica la litúrgia radiofònica amb escreix i aconsegueix que el relat funcioni sol. Si a això li sumes la complicitat amb Garriga, amb qui han signat un tancament de la retransmissió divertit, mostrant el cansament i barrejant el silenci amb els xiulets horaris, et queda un especial per emmarcar.
Catalunya Ràdio ha guanyat per golejada la seva principal competidora, no només en termes de qualitat informativa, sinó també en la capacitat de connectar emocionalment i intel·lectualment amb la seva audiència en els moments que realment importen. Aquest triomf va més enllà de les xifres d'audiència; es tracta d'un reconeixement a la tasca d'un equip que reafirma la importància d'un servei públic compromès i, sobretot, competitiu.
Mentre que els rànquings de l'EGM continuen atorgant la corona a RAC1, la realitat és que en els moments decisius, Catalunya Ràdio s'erigeix com la veritable líder social, l'emissora a què els catalans confien el que més importa: estar ben informats. I això, en un món saturat de soroll, no és una cosa menor. És la prova que el bon periodisme continua sent imprescindible i que, afortunadament, a Catalunya encara es pot confiar a la ràdio pública i als seus professionals.