Mor Marisa Paredes, actriu guanyadora d'un Goya, als 78 anys

L'actriu Marisa Paredes ha mort als 78 anys, segons ha confirmat l'Acadèmia de Cine. La reconeguda intèrpret, que va presidir l'Acadèmia de Cine i va rebre el Goya d'Honor el 2018, deixa un llegat inesborrable al cine espanyol.

Marisa Paredes va començar la seva carrera als escenaris a una edat primerenca. Va créixer a prop del Teatro Español de Madrid, on observava fascinada tot el que hi passava des de la porteria de la seva mare. Als 14 anys va debutar en cinema a la pel·lícula "Aquesta nit tampoc" (José Osuna) i a l'any següent es va estrenar en teatre.

No obstant això, va ser el 1980, amb "Òpera prima" de Fernando Trueba, quan la seva carrera va començar a enlairar-se. A partir d'aquesta dècada i la següent, va viure la seva època daurada al cinema espanyol, consolidant-se com la noia Almodóvar. Un altre dels creadors essencials a la seva carrera va ser Agustí Villaronga.

Al llarg de la seva carrera, Marisa Paredes també va participar a 'Estudi 1'. Al mític programa de teatre de TVE, on va interpretar personatges creats per dramaturgs com Ibsen, Shakespeare, Txékhov i Neville.

Pedro Almodóvar, sens dubte, va ser el director més important en la trajectòria de Marisa Paredes, començant amb la seva participació a Entre tinieblas (1983). Al costat d'Almodóvar, Paredes va protagonitzar pel·lícules emblemàtiques com "Tacons llunyans" (1991), "La flor del meu secret" (1995), per la qual va ser nominada al Goya com a millor actriu protagonista, "Tot sobre la meva mare" (1999), "Parli amb ella" (2002) i "La pell que habito" (2010).

La seva associació amb Almodóvar també li va permetre accedir al mercat internacional. Va participar en gramdes produccions com "La vida és bella" de Roberto Benigni (1997), que va guanyar tres premis Oscar, i "Profund carmesí" d'Arturo Ripstein (1996).

A més de la seva carrera cinematogràfica, Marisa Paredes va estar profundament compromesa políticament. Va ser presidenta de l'Acadèmia de Cinema durant la guerra d'Iraq. Un període en què la cerimònia dels Goya del 2003 es va convertir en un acte reivindicatiu. Recentment, després de la mort de la seva amiga Concha Velasco, va expressar el seu enuig per la presència de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a la capella ardent. Una de les seves últimes entrevistes va ser el mes de juny passat a 'Late Xou amb Marc Giró', on va abordar aquest assumpte.