La gran confessió de Leire Martínez després de sortir de l'Oreja de Van Gogh

Leire Martínez ja no calla. L'artista es troba en boca de tots, després de la seva sonada desvinculació al grup que va catapultar i va consolidar la carrera. Per tant, ha decidit parlar per 'Me quedo conmigo' desvetllant aspectes íntims de la seva vida que pocs coneixen.

Mitele ha estat la plataforma triada per Leire Martínez per sincerar-se i desfogar-se després del seu dur revés personal i professional. Així mateix, no parlarà únicament dels malentesos amb el grup o de la seva estranya relació amb Amaia Montero. L'artista ha utilitzat 'Me quedo conmigo' per obrir-se com mai, traient a la llum episodis que l'audiència desconeix.

'Me quedo conmigo' és una teràpia per a l'exvocalista de l'Oreja de Van Gogh, que ha estat ajudada per la psicòloga Andrea Vicente. A la segona entrega d'aquest especial, Leire Martínez va decidir explicar com va afrontar el dur divorci dels seus pares.

L'artista va viure aquest succés sent molt petita, sense prou capacitat per entendre la gravetat de les circumstàncies. "No recordo que se m'expliqués, no entenia els motius del divorci", confessava Leire Martínez. Des de molt jove, li va tocar viure molts moments de solitud.

"M'he cuidat sola. Hi ha hagut moments en què no s'han sentit recolzats i m'ho han retret, per a mi ha estat molt dur", reconeixia. Alhora, va haver de fer front a aquesta solitud, independitzant-se "amb 17 o 18 anys", després de no tenir bona relació amb el seu pare.

"La gent del meu voltant em deia que no podia seguir en aquesta situació. Vaig començar a perdre molt de pes, a entrar en depressió, i la gent del meu voltant ho veia", insistia Leire Martínez. L'artista no gosava fer el pas de posar nom a aquesta realitat.

"Una de les coses que vaig fer no va ser anar al psicòleg, sinó anar a Serveis Socials, per veure si em podien ajudar d'alguna manera", va revelar l'artista sincerant-se del tot. No obstant, no va servir de gaire, ja que la seva petició va ser completament ignorada.

"L'assistent em va dir: 'És que com que no tens signes evidents de patiment o de passar-ho malament...'. Aleshores, jo vaig pensar: ¿I ara qui m'ajuda?", va confessar, reconeixent que la música va ser la seva gran salvació.