La campanya nadalenca de Mediaset amb què és impossible reprimir les llàgrimes

Mediaset cedeix tot el protagonisme de la seva campanya nadalencadel 2024 als quals sens dubte han estat els herois de l'any. Es tracta dels voluntaris que han acudit a València per ajudar els afectats per la DANA. Una promo que s'allunya completament de les llançades per Atresmedia i RTVE les darreres setmanes.

Per això, el grup ha prescindit dels seus presentadors i estrelles i ha comptat entre els intèrprets del seu espot de Nadal amb voluntaris reals. Al costat dels actors protagonitzen una preciosa història de llum i esperança en què la unió de la gent i de tota la societat és capaç de superar qualsevol adversitat.

Sota el claim 'JUNTOS' i amb un estil narratiu basat en el realisme màgic, la història de l'espot, que s'ha rodat íntegrament a la localitat madrilenya de Torrelaguna, transmet veritat i autenticitat alhora que imprimeix emoció i fantasia a una bella metàfora que posa el focus en valors com ara la unió, la solidaritat, el coratge i el treball en equip.

Així és la campanya nadalenca de Mediaset

D'aquesta manera, la promo arrenca quan, durant la nit, l'arbre centenari de la plaça del poble, que cada any s'adorna amb dedicació i cura per celebrar el Nadal, ha quedat reduït a cendres.

Les flames provocades per un curtcircuit han acabat amb cada branca, amb cada bri, amb cada bola i escumilla... i amb les il·lusions i esperances de tots. Aquí s'alça al clarejar, ennegrit i fumejant, davant la mirada entre incrèdula i afligida dels veïns més matiners.

Després de contemplar el desastre, una dona entra a casa i la mirada es troba amb la del seu fill adolescent. A poltronat al sofà, el jove mira la pantalla del mòbil amb indiferència. No se n'ha assabentat; o si ho ha fet, ni s'ha commogut. La seva mare ho observa i s'amaga de fer-lo partícip, però se'n va sense fer-ho, resignada i conscient que la seva atenció està segrestada per unes xarxes de les quals li resulta impossible escapar-se. Com sempre, ell alça la vista, però calla.

Mirant per la finestra, el jove observa l'arbre calcinat amb una certa apatia. La gent deambula per la plaça i se'l mira, amb l'ànim tan cendrós com el seu malparat esquelet. Una pena, la veritat. Però què pot fer ell? Què hi pot fer ningú? Les coses passen i punt. Tot i que… cal acceptar-les com vénen? És el destí tan implacable que no se'l pot plantar cara? Potser sí... o potser no.

Armat amb cables i allargadors, el jove surt al carrer com a guerrer que va a la batalla. Amb decisió i coratge comença a llençar-los al voltant de l'arbre i cargola una primera bombeta. Altres joves l'observen i als ulls comença a brillar l'esperança. Contagiats per la seva energia i inspirats per la seva determinació, aquests veïns i altres s'uneixen a la tasca.

Cadascú aporta el que pot a la improvisada restauració de l'arbre:  el far d'una moto, el neó d'un negoci, un flexo, un globus terraqüi, un vell llum de saló. Subida pel seu pare, una nena penja les sabatilles lluminoses; una noia deixa encès el mòbil, el seu bé més preat. Tot el poble treballa unit i emocionat.

Al capvespre, tots es reuneixen entusiasmats per contemplar l'encesa. L'arbre torna a brillar, però encara brillen més els cors dels presents. I les mirades, com la que creuen el jove que ha fet possible la màgia i la mare orgullosa.

Petits i grans s'han rebel·lat contra l'adversitat i han fet possible allò que semblava impossible. I ho han aconseguit com només era possible fer-ho. Junts.