'Vaig assumir que m'anava': Manu Sánchez es trenca en parlar del seu càncer a Canal Sur

Manu Sánchez ha compartit un dels moments més significatius de la seva vida a 'Somos música', el programa de Canal Sur. Cada dissabte, el presentador repassa les cançons que han marcat la trajectòria dels convidats. A l'especial del 7 de desembre, el protagonista va ser Manuel Carrasco, que, juntament amb Manu Sánchez, va oferir una emotiva entrevista d'allò més íntima.

Durant la conversa, Manu Sánchez va rememorar l'especial gest que va tenir Manuel Carrasco poc després que el presentador fes públic el diagnòstic de càncer. "A mi m'acabaven de diagnosticar el càncer, jo ho vaig explicar, crec que calia explicar-ho. I l'endemà o als dos dies, vostè, estimat Manuel Carrasco, tenia el concert que es convertiria en el més multitudinari de la història d'aquest país", va començar dient Manu Sánchez.

El presentador va recordar com, en ple concert a l'Estadi de la Cartoixa davant de 74.345 persones, l'artista va tenir un moment especial dedicat a ell. "Entenc que el teu cap havia d'estar a un altre munt de coses, però en aquell concert va arribar un moment en què et vas recordar de mi. Em vas voler dedicar el concert i una cançó que és molt important per a mi i per a molta gent", ha relatat.

Visiblement emocionat, Manu Sánchez va afegir: "Que te'n recordessis de mi va ser l'hòstia. Que tanta gent allà al concert quan em vas nomenar, que l'estadi sencer trenqués en un aplaudiment, no et pots imaginar el que va ser i el que em va ajudar".

"Jo crec que les coses no són casualitat, Manuel. Després d'una quimia dura i gairebé 15 hores de cirurgia on m'havien posat les coses lletges i em van dir 'que el més normal és que et quedis a l'operació' i que 'segurament haguem d'obrir i tancar perquè no puguem fer res més', jo ja havia fet passos per assumir que m'anava. Ja havia anat al notari per repartir els béns que devia", va confessar Manu Sánchez.

L'humor característic de Manu Sánchez no va faltar en el seu relat, malgrat la duresa del procés. "M'havien dit que, si sortia bé, 'no moureu les cames, sortireu sense ronyons i no mouràs el braç esquerre'. Jo em vaig despertar d'aquella operació i havia passat d'això de la tele a la realitat. De la purpurina a algú que m'estava rentant amb una manyopla. Jo no podia moure'm i em feia mal parpellejar", va explicar.

"Aquesta persona que em rentava era una persona meravellosa de la nostra sanitat pública i quan vaig obrir els ulls vaig veure dos braços que estaven completament tatuats amb 'No dejes de soñar', 'Y ahora' i 'Hace falta vivir el momento'", ha conclòs Manu Sánchez.