José Coronado s'acomiada d''Entrevías': 'Telecinco està passant ara un desert'

'Entrevías' ja ha arrencat la seva quarta temporada a Telecinco, que tancarà la mítica sèrie de José Coronado. En el marc del FesTVal de Vitòria parlem amb l'actor sobre el final de Tirso. Desvela si li ha marcat el personatge i l'èxit de la sèrie a nivell internacional.

José Coronado, a més, també es mulla sobre la situació actual de Telecinco. Recordem, de fet, que 'Entrevías' va estrenar la seva quarta temporada dilluns passat amb un breu 8,7% i 694.000 espectadors en prime time.

Has fet de tot aquests anys de carrera, que són molts, com t'ha marcat el personatge de Tirso?

M'ha marcat molt per moltes raons. Personalment, perquè he hagut de treballar amb un equip amb què realment hem format una família. Això sempre diem els actors, però és mentida, perquè ens llencem el rotllo. El que hem aconseguit aquests quatre anys és que no hi hagi hagut mai ni un problema, ni una veu més alta que una altra. Tothom sempre ha anat a favor d'obra.

I m'ha quedat per bé i per mal la satisfacció de saber que estem ensenyant una sèrie que reflecteix molt bé el món actual on vivim. Aquest món polaritzat on hi ha molta gent, hi ha molt Tirso pel carrer, encara que no tots tenen la seva gosadia per dir el que li doni la gana. Però sí, estem en un món molt polaritzat en què és difícil creure en els polítics, en què és difícil creure en res i en què moltes vegades et donen ganes de prendre't la justícia per la teva mà.

La prova és que estem arribant a un públic a nivell global gràcies a Netflix. Les tres primeres temporades han aconseguit unes xifres impressionants i ser número u a països que ni t'esperaries.

El món és ple d''Entrevías', de ciutats perifèriques que es formen al voltant de la capital principal i on hi ha tots aquests problemes. Sobretot en aquests temps en què cada cop hi ha més globalització, més barreja de cultures, religions i races i per tant salten espurnes. És un bon reflex del món on vivim.

Tu quina reflexió fas d'aquest home que es veu reptat pel món que ha canviat i ja no és el món que coneixia?

No tenen gaire cabuda, s'han d'adaptar i evolucionar. És el problema de Tirso, que s'ha quedat al segle XX. No ha evolucionat, no s'ha adaptat al món perquè no li agrada, però si tots féssim així marxàvem a la merda. Hem d'empassar moltes vegades amb el que la societat ens imposa.

Quin consell donaries a Tirso a nivell personal?

Que somrigui una mica de tant en tant i que es relaxi. Que s'adapti al nou món i que evolucioni. A mi Tirso em cau bé perquè allò que el salva són els seus principis, la seva dignitat i l'amor pels qui vol de debò, per la seva família. I per mi això ho redimeix de tota la resta.

Tots els teus personatges et cauen bé?

No, no, però per descomptat sí que intento entendre'ls i justificar-los. Tu fas un assassí i per fer bé aquest assassí has de voler-lo i has d'entendre per què mata i que li satisfaci fer-ho. Ho has d'entendre.

Luis Zahera ha dit que tu ets l'ordre i ell el caos. Com és treballar-hi?

Això, un caos (riu). És meravellós perquè et fa estar molt atent, perquè no és l'actor que et ve amb el diàleg escrit, que saps què et dirà. Et pot sortir per peteneres, de vegades assegut, d'altres dretes i d'altres fent el pi.

Jo crec que la combinació de tots dos és molt bona. Jo sóc totalment germànic, d'ordre, de dir: aquí està la marca i cal aturar-se, no em treguis la llum, digues el text bé, mantingues el raccord perquè si no en muntatge després... i tot això Luis li ho salta a la torera. Però per descomptat té uns moments que jo mai no podré tenir d'una brillantor espectacular degut a aquesta organicitat i a aquesta improvisació que sorgeix en aquell moment, que no està preparada i és meravellosa. És difícil treballar-hi, però també és un luxe.

La tercera temporada d''Entrevías' tancava amb el xoc de la mort d'Irene. Quina és conseqüència que té per a Tirso tot això en aquest lliurament?

A Tirso l'única raó que li havien donat per creure en alguna cosa era la seva néta i se l'han treta. Comença la temporada sumit en la tristesa més absoluta i l'únic que el farà tornar a la vida és que la resta dels seus fills començaran a tenir problemes i el que salva a Tirso és l'amor que sent pels seus i ell, que és un militar aguerrit que mai no té por per res, començarà a tenir por pel que els pugui passar als seus, i això és el que li farà activar-se. I per descomptat, perseguir el que va matar la seva néta. Tirso no pot viure si no ho soluciona.

El final reconforta Tirso?

El final és meravellós, a mi m'encanta. Crec que només una de cada deu sèries acaba i dius: “Guau, quina sèrie he vist”. Amb gairebé totes acabes elucubrant i no, una merda, vull que em donin un final. Vull un final coherent i que em cregui.

Crec que el final d''Entrevías' és absolutament coherent alhora que trepidant perquè els guionistes, en ser l'última temporada, han pogut estrènyer femelles. No han tingut miraments a l'hora de deixar personatges vius o trames per fer altres temporades, sinó que sabíem que calia gastar tots els focs artificials en aquesta.

A dia d'avui costa veure sèries que arribin a quatre temporades. En quin moment vesteix tu que 'Entrevias' seria una sèrie amb tant de recorregut i tan important per a tu?

Quan va sortir la primera temporada a Netflix va ser quan vaig dir que no podia creure el que estava passant al món. Aquí em vaig adonar que havíem fet una sèrie per a tothom. Una sèrie global que parla de ciutats i de famílies com aquesta, que n'hi ha a qualsevol país.

S'està perdent el localisme a la ficció?

S'està perdent tot. Cada vegada estem més globalitzats en totes les professions: passa igual amb els futbolistes o amb els astronautes o amb els enginyers, que se'ls emporten d'aquí cap allà. Cada cop vivim en un món més global per bé i per mal. Falten localismes? Jo crec que no. Aquesta és una sèrie molt local.

T'ho preguntava perquè estem acostumats a veure sèries que podrien passar a Madrid o a la Xina i tant se val, perquè totes estan fetes sota un mateix model.

Jo no trobo a faltar més localismes, jo ja estic cansat de la nostra Guerra Civil. Encara que això de vegades va en contra nostra, hem estat molt Quixot a l'hora de "no vull parlar de Guerra Civil", i dius: "Doncs va que els americans amb els seus indis! Vés que no li han tret partit tots els western!".

La segona vida que les sèries tenen ara en plataforma, t'han tret pressió sobre la dada que té la sèrie a la seva estrena en obert?

A mi no m'han preocupat gens les dades d'audiència d'ahir perquè jo crec que és igual la sèrie que posis. Jo crec que la ficció està cada cop més difícil en cadenes generalistes, quan ja tothom tenim accés a plataformes i les veiem quan volem sense publicitat. No sé com ho faran les cadenes generalistes, però no crec que a prime time tingui cabuda la ficció amb els talls publicitaris.

Com a actor fetitxe de Telecinco, com analitzes la situació delicada que travessa la cadena ara?

Ara estan passant un desert que han de passar per l'abús del tipus de televisió que han tingut durant quinze o vint anys. Allò va petar, va caure pel seu propi pes i ha de passar un temps i han de passar un desert per oferir noves fórmules que captin l'espectador. Crec que ho estan fent molt bé i que estan fent una feina espectacular a Mediaset, s'hi estan adaptant, però crec que encara els queda temps. Això no es remunta al cap de dos mesos.

Tu tens un altre projecte amb Mediaset?

Sí, possiblement. M'agradaria, perquè hi tinc molts amics, des de Paolo Vasile, fins ara Ghislain Barrois i Manuel Villanueva. Només puc agrair a Mediaset tot el que han fet per mi, però no ho sé. Jo ara mateix estic més amb Netflix, que acabo dacabar ara una producció, però per què no.

Ara ets amb alguna cosa?

He acabat això amb Netflix (la sèrie 'Llegat') i estreno una pel·lícula amb Diego Peretti que es diu "Punts suspensius". És un homenatge al cinema negre, com La soga de Hitchcock, és gairebé teatral, amb pocs personatges. Està xula.

Què seria el següent que et vindria de gust fer?

No ho sé, aquesta professió és molt difícil. Jo el que tinc és la capacitat d'enamorar-me sempre del que tinc entre mans, perquè hi ha vint projectes que t'il·lusionen, però que després es trunquen per una raó o altra. Jo ara he après ja a il·lusionar-me i enamorar-me quan ho tinc signat. Aquest és el projecte que m'agrada, el que tinc signat.

'Entrevías' és una sèrie longeva. Trobes a faltar aquestes sèries de cent episodis com 'Periodistes', on hi ha un arc tan gran?

No, totes aquestes sèries al final es desvirtuen. A mi em va passar, per exemple, amb 'Periodistas'. Van ser 120 capítols però jo vaig baixar del vaixell el 105 perquè ja van començar a barrejar esoterisme amb fantasia, amb comèdia, amb drama… i tot valia. 'Entrevías' podria haver tingut cinc o sis temporades, tranquil·lament, però preferim entre tots els que estàvem allà fer-ne només quatre i deixar la gent amb bon gust de boca.

Portes bé la fama, però el fet que se't conegui la teva vida privada, creus que afecta la teva carrera? Per exemple, a Rodolfo Sancho li podria afectar el cas del fill?

A Rodolfo segur que l'afectarà, però això són paraules grans, és una cosa que se'n surt... Jo he treballat amb ell i pobret meu, la que ha d'estar passant. Jo crec que depèn del que tu donis, perquè la meva vida privada és meva i la gent no sap amb qui dormo, amb qui deixo de dormir. Si ho saben és per altres, no per mi.

Jo mai parlo de la meva vida privada, això ho intento mantenir per a la meva família o els meus amics, ho comparteixo amb la gent que m'estima. I com que mai m'he prestat a parlar-ne, doncs crec que tinc la meva vida privada molt resguardada.

Jo no tinc gent que em segueixi i m'esperi a la porta, perquè no els interesso perquè no els dono ni això. De la meva feina sí, per descomptat, el que vulgueu, però la meva vida privada és meva. Quant a allò de Rodolfo, és un cas a part, jo estaria com ell, veient què pots fer pel teu fill i menjant merda. El pobre ho deu estar passant fatal.