Roberto Leal es trenca en recordar el seu pare a 'El camino a casa'

Roberto Leal és un dels presentadors més estimats de la televisió. Hi ha, però, aspectes de la seva vida privada que encara no coneixíem.

Més enllà del seu èxit professional, Roberto Leal ha afrontat duríssims moments com la pèrdua del seu pare, que moria el 2019 després d'una llarga malaltia.

Sens dubte, un dels cops més durs que s'ha endut Roberto, i és que segueix trobant-lo a faltar cada dia.

Així, durant el seu pas per El camino a casa juntament amb Albert Espinosa, Roberto Leal no ha pogut evitar emocionar-se en recordar un dels grans pilars de la seva vida.

En veure un vídeo de la seva infància, on apareixia el seu pare i es percep la felicitat familiar d'aquella època, Roberto esclatava a plorar.

I és que el més gran lament del presentador és que el seu pare no hagi pogut veure'l triomfar. Tot i això, li va donar grans consells que porta amb ell allà on va.

Roberto Leal recorda el seu pare entre llàgrimes

"A l'institut vaig tenir una època en què no sabia gaire bé cap on anava i després em vaig esmenar", li ha confessat a Espinosa. I és que Leal va tenir una època rebel en la seva joventut, però aquells que l'estimen van saber redreçar-lo.

"Em va tirar del collaret i em va dir que estudia, que jo no he pogut", ha recordat sobre una de les trucades d'atenció més grans que va rebre de part del seu pare.

"Això va ser una crida d'atenció en pla que ell va començar a treballar amb 11 anys als paletes i no tenia cap altra opció", ha compartit Roberto Leal molt emocionat.

"Jo tenia una altra opció, però jo en tinc perquè ell i la meva mare amb el seu esforç em podien pagar una carrera i... vaig estudiar", ha reconegut. Una cosa del que avui està molt agraït.

I era allà quan Albert Espinosa posava a Roberto unes imatges de la seva infància que li han trencat del tot. "No recordo ni on era això. Això era vida", ha afirmat entre llàgrimes i embargat pels records que no tornaran.

"Ell va viure el meu ofici, l'èxit i els moments grans ja no tant", s'ha lamentat. "Tant de bo pogués parlar amb ell ara. Veure'l i escoltar-lo", afegia incapaç de contenir el plor.