Pepe, l'avi exemplar' que ha matat a sang freda els seus nets, Guillermo i Pablo

Ningú a Huétor Tájar, a Granada, s'explica què se li va poder passar pel cap a Pepe. Era un “avi exemplar”, sempre pendent dels seus nets de 10 i 12 anys. No obstant això, aquest dilluns decidia acabar de forma cruel amb les seves vides, per posteriorment suïcidar-se.

La vida va fer un tomb radical per a aquesta família el 19 de març passat. El vehicle que conduïa Pepe es va estavellar contra un mur i va provocar la mort de la seva dona i de la seva única filla, la mare dels menors. Els petits també anaven al cotxe i van patir ferides de gravetat, amb traumatisme cranioencefàlic i fractures a les extremitats.

Pepe també va sobreviure a l'accident. No obstant això, mai no es va recuperar de la pèrdua tan enorme que li va suposar la mort de la seva dona i de la seva filla. Una de les veïnes del poble explicava a El Mundo que "es culpava de l'accident" i que alguna vegada havia dit que "no volia viure".

Aquestes paraules també les ha confirmat l'alcalde de Huétor Tájar, Fernando Delgado. "Se sentia culpable" i des de llavors estava "en tractament psicològic". El seu entorn sabia que "estava molt malament, però mai fins a aquest punt".

Pepe es va atrinxerar a casa seva amb els nets

Diumenge, Pepe es va tancar al seu domicili de Huétor Tájar amb Guillermo i Pablo, de 12 i 10 anys respectivament. Diversos familiars van intentar negociar, perquè cessés en la seva actitud, encara que els intents van resultar estèrils. Quan va entrar la Guàrdia Civil, dilluns al matí, a l'immoble es van trobar els tres morts.

Un dels nens va morir asfixiat, mentre que l'altre presentava una ferida d'arma de foc. Ningú al poble troba explicació a allò que havia passat. "Estimava els seus nets, anava a qualsevol lloc amb ells, era l'única cosa que li quedava", recorda l'alcalde.

Assenyala que "li ha hagut d'entrar alguna cosa al cap, perquè no té sentit". Alguns mitjans recullen que, abans d'atrinxerar-se a casa seva, Pepe havia mantingut una discussió amb el seu gendre. L'home, de 72 anys, no entenia una vida sense els seus dos nets, que eren l'única cosa que li quedava.

Des que va perdre la seva dona i la seva filla visitava el cementiri pràcticament cada dia. Era una persona de poques paraules, "tranquil·la, molt pacífica", rememoren els veïns. Sempre molt pendent dels seus familiars, amb els quals mantenia una relació molt estreta.

Abans de la jubilació va estar vinculat a l'àmbit de la construcció. Va comptar amb una empresa d'àrids, que subministrava sorra a les obres, recull Granada Hoy.