29 anys sense rastre d'Ana Belén: va desaparèixer en estranyes circumstàncies
Ana Belén va desaparèixer sense documentació i amb 1.100 pessetes i medicació per a tres dies
El 7 de juliol del 1994, Ana Belén Jiménez Armiñana, de 18 anys, va renyar amb els seus pares. La jove se'n va anar a prendre cafè i va arribar més tard del que s'havia acordat. La baralla amb els pares, es va resoldre quan la jove va dir que entenia la preocupació dels seus pares i va prometre no fer-ho més.
A les 5 del matí del dia 8 de juliol, Ana Belén va trucar a la seva germana Mari Carmen. "No soc a casa... Necessito agafar aire... Digues-li al pare i a la mare", deia Ana Belén amb veu nerviosa.
"Però, on aniràs, Ana Belén? Ves a casa o truco al pare i et buscarem", va contestar Mari Carmen per telèfon. "Seran només un parell de dies", va assegurar Ana Belén des d'una cabina. Des de llavors han passat 29 anys i ningú no ha tornat a saber res de la jove.
Una trucada des d'una cabina, la darrera pista d'Ana Belén
"Acabaven d'acabar de menjar i la meva mare li va dir que no se n'anés, que feia molta calor. La meva mare li va dir que havia d'endreçar la cuina, que hi havia coses a fer a casa. Llavors la meva germana va dir que no arribava tard, que prenia cafè i tornava, i s'encarregava dels de les tasques que quedessin”, explicava Mari Carmen.
Ana Belén no va arribar a casa fins a les onze de la nit. La seva mare, preocupada, va renyar la noia, que va prometre no tornar-ho a fer. "Aparentment, tot va ser normal, però no sé què va passar perquè sortís de casa a les 5 del matí", explica la seva germana gran.
Després de la trucada que va rebre Mari Carmen, ella i el seu pare van fer la primera batuda per Villarrobledo (Albacete), però Ana Belén, ja no hi era.
Mari Carmen i el seu pare van anar a la Guàrdia Civil a denunciar la desaparició d'Ana Belén. La jove prenia medicació, ja que des de petita patia atacs d'epilèpsia. La policia va dubtar de la desaparició de la noia per què no podia marxar sense medicació.
De camí, Mari Carmen i son pare passar pel taller on treballava l'home. Allà van trobar la polsera d'Ana Belén al costat d'una nota. "Marxo uns dies, necessito pensar. He agafat 1.100 pessetes del moneder de la mare i porto pastilles per a tres dies. No us preocupeu", deia.
La família d'Ana Belén va recórrer estacions de tren i autobús buscant respostes de la jove, però no hi portava res. Mari Carmen creu que algú va haver de recollir la seva germana amb cotxe, per què no hi havia ni rastre de la noia.
"Serà una cosa puntual"
El protocol policial de la Guàrdia Civil exigia esperar 48 hores des de la desaparició de la noia per començar la recerca. Que fou jove tampoc no ajudava.
Tothom pensava que la jove havia tingut una rebequeria i que tornaria després d'uns dies. La seva família va voler creure en la nota en què Ana Belén deia que tornaria al cap de tres dies, però deu mil dies després, no se'n sap res.
"Vols pensar que és una cosa d'adolescent, que estaria a casa d'alguna amiga, o d'algú, no ho sé, del seu entorn… Comencem a trucar a tothom, a la família, als cosins llunyans...", relata Mari Carmen. Però ningú no havia vist Ana Belén.
Cayetano i Antonia, els pares d'Ana Belén, ho van deixar tot després de la desaparició de la seva filla. Cayetano tenia fe que Ana Belén tornaria a casa. Antònia, en canvi, vivia aterrida després de saber de la desaparició de les nenes d'Alcàsser, a la mateixa època.
Cayetano, després de deixar la feina, va crear l'AFADECAM (Associació de Desapareguts de Castella-la Manxa) i va mobilitzar tots els mitjans de comunicació de l'època. Tot per trobar la seva filla.
Bulls i pistes falses
Va ser aleshores quan van arribar pistes falses. Hi situaven Ana Belén en un prostíbul i en una infinitat de ciutats i pobles d'Espanya. Cayetano va anar a tots ells, però res no portava la jove. Però amb el pas del temps, Cayetano es va quedar només buscant la seva nena.
Les xafarderies i brots que corrien per Villarrobledo, asseguraven que havien estat trobades les restes de la jove en una casa propera. "És una casa, deien, que comunicava amb la cotxera dels meus pares. Deien que la meva mare l'havia emparedat. Això es va publicar", lamenta Mari Carmen.
Entre l'allau de trucades que rebia la família d'Ana Belén sobre el seu parador, va arribar la del registre de Villarrobledo.
"Algú va contactar amb el registre. Estem parlant de fa molts anys, tot era en paper, tot era presencial. Necessitàvem anar als llocs per demanar la documentació".
"Algú va trucar al registre per demanar documentació de la meva germana. Aquest senyor no va saber gestionar la trucada, era una possibilitat grandíssima d'haver demanat informació i, tot i això, li va dir que no podia donar-li cap dada perquè havia d'anar en persona", comenta la germana.
Cayetano va morir el 2006 sense saber que havia estat de la seva filla. Els fills de Mari Carmen, no recorden la seva tia. Al petit, Ana Belén no va arribar a conèixer-lo.
"Alguna cosa va haver de passar aquella tarda perquè ella hagués de sortir tant sí com no, perquè s'endarrerís… Si no vol tornar, que no ho faci, només necessitem una trucada, que ens digui que està bé", lamenta Mari Carmen, que ha agafat el testimoni del seu pare a la recerca d'Ana Belén.
Més notícies: