10 anys de l'estranya desaparició de Cristina: totes les claus del cas

El 5 de novembre del 2013, Cristina García havia d'anar a recollir les seves filles Alba i Clara, de 9 i 7 anys, a Gandia, però mai no va arribar. Des de llavors, les seves filles no han sabut res del parador de la mare.

La nit abans, la Cristina va pactar amb la sogra que l'Alba i la Clara, dormissin a casa de l'àvia de la petita, ja que la Cristina no passava pel seu millor moment. L'endemà Cristina havia de passar a buscar les nenes. “Ens vam quedar esperant la meva mare i no va arribar mai”, explica Alba.

En el moment de la desaparició, la investigació va arrencar tard. No es van realitzar batudes, encara que sí algun interrogatori a persones sospitoses de la zona. Un accident o la possibilitat que marxés voluntàriament han estat algunes de les hipòtesis de la desaparició de Cristina, encara que mai no es va avançar.

En un inici, la investigació va tenir dues hipòtesis. La primera va ser la marxa voluntària. Cosa que les seves filles mai no han cregut. “La meva mare va discutir amb la meva àvia perquè volia que anéssim amb ella… no ens deixaria”, apunta Alba.

La segona hipòtesi va ser que li fes desaparèixer alguna cosa. Els investigadors van sospitar “d'un grup de romanesos i un búlgar” que havien coincidit amb Cristina en un Bar. Però es va descartar que tinguessin alguna cosa a veure amb la desaparició.

Alba, la filla gran de Cristina, que ara té dinou anys, assegura que “de la nit al dia la policia va deixar de donar-nos notícies”. La recerca de Cristina es va esgotar per manca de proves.

Novetats deu anys després de la desaparició de Cristina

Alba i la seva germana Clara han crescut sense pistes de la seva mare, fins al mes de juny passat.

“Pels meus avis tenim un pis, i la meva germana i jo intentem arreglar els papers per poder rebre els diners de la meva mare. Per poder vendre el pis havíem de declarar-la morta, ja havien passat deu anys, el cas estava tancat”, explica la filla gran.

Quan les joves van anar a la policia a arreglar els papers de la mort de la seva mare, es van trobar amb una sorpresa. “Ens van dir que no podíem signar aquest paper perquè havien trobat un compte bancari a nom de la meva mare i que ha estat rebent una subvenció fins a l'abril”, recorda l'Alba.

Segons explica la família de Cristina, aquest compte es va obrir el 2015, dos anys després de la seva desaparició, però ells no en tenien constància.

Després d'aquesta troballa, la família va intentar localitzar l'oficina bancària per esbrinar alguna cosa sobre la Cristina. “Per protecció de dades no ens han pogut dir res”, assegura Alba. A més, han intentat saber quina subvenció ha estat rebent Cristina, o algú en nom seu, però tampoc els han donat aquesta informació.

Ara arrenca per a la família de Cristina García una nova lluita judicial, ja que asseguren que policialment “no es mou res”.

Alba recorda que la seva mare va desaparèixer i portava el DNI a sobre. “Han pogut estar suplantant la identitat amb aquest DNI”, lamenta.

Deu anys després, l'Alba i la Clara encara necessiten la seva mare. Totes dues volen saber què li va passar: si li van fer alguna cosa o si se'n va anar. “Ens adorava, per molt malament que estigués, sempre tenia un somriure per a nosaltres dos”, recorda la més gran.

I és que malgrat que la recerca de Cristina no ha cessat, aquesta nova troballa ha fet que tot torni al principi.